Marc Sarrats: "He rigut en enterraments"

A la seva faceta de còmic, guionista i Mickey Mouse del programa 'Està Passant' de TV3 -així s'autoetiqueta ell mateix -, al Marc Sarrats ara li hem de sumar la d'escriptor. El Marc debuta en l'univers literari amb 'Tot el que no sigui morir-se' -publicat per La Magrana-; un compendi de deu relats amb la mort i tot el que l'envolta de fil conductor, on trobareu des de punkies a influencers passant per tanatoris, reflexions plenes de lluïdesa, situacions estrambòtiques i l'humor negre marca de la casa. Tot i que, atenció, el Marc no se'n riu dels morts, sinó dels que el vetllen.

Un assidu als tanatoris

"A la primera reunió amb l'editorial ja vaig plantejar escriure un llibre al voltant de la mort", diu el Marc, que afegeix que és un tema que sempre l'ha fet reflexionar. I no és per menys: "Tinc trenta-tres anys i crec que a la meva vida hauré assistit a uns trenta-tres enterraments de familiars o amics". Val a dir que això no és només producte de la desgràcia, sinó també perquè ell forma part d'un entorn familiar molt ampli –unes vuitanta persones- amb gran quantitat de gent gran. El Marc assegura que a tot s'habitua un, també als tanatoris, i que "tot i ser una experiència traumàtica, no deixa de ser un fet quotidià de les nostres vides i no té cap sentit obviar-la". A més de detectar que molta gent de la seva generació esquiva parlar de la mort i anar als tanatoris perquè és un tema que els interpel·la massa, també reconeix que se li ha escapat el riure en més d'un enterrament: "Els funerals estan carregats de tanta sobredramatització, que a vegades tota aquesta tensió es transforma en una situació còmica".

El negoci de la mort

"És un negoci que mai anirà a la baixa, i els que comercien amb la mort ho saben". Algun dels relats de 'Tot el que no sigui morir-se' tracten sobre el mercadeig que fan les empreses funeràries. De fet, el Marc es va descarregar el catàleg de preus d'una d'aquestes empreses per documentar-se i va quedar esfereït amb el que poden arribar a oferir: "Avui dia pots fer-te des d'un anell amb un diamant que conté les cendres del mort, o posar les cendres en una capseta que després lliguen a un globus d'heli perquè s'enlairi i vagi cap al cel... tres mil euros val fer això".

No tot han sigut flors i violes

Malgrat que el llibre tingui un component humorístic important, alguns relats van deixar ben xafat al Marc després d'escriure'ls. Per exemple, el que tracta el dol perinatal a través d'una carta que escriu un pare al seu fill no nascut: "per escriure aquell conte vaig haver de baixar unes quantes plantes del meu jo intern, i després em va costar tornar a pujar". Per acabar, el Marc reivindica normalitzar la mort i, si pogués triar, li agradaria morir adonant-se'n, per ser ell mateix qui decideix el moment en el qual es deixa anar.