Àlex Rigola: "Em diuen que m'he fet gran, que no sembla una obra meva"
El director estrena 'Lluna plena' a la sala Heartbreak Hotel de Barcelona
ENTREVISTA. Lluna plena
22:44
Compartir
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
<iframe src="https://cadenaser.com/embed/audio/460/1713010211781/" width="100%" height="360" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>
Segueix el canal de La SER a WhatsApp.
Trobaràs tota la informació, esports i entreteniment: l'actualitat del dia i les notícies d'última hora, els millors vídeos i moments de la ràdio, entrevistes, reportatges i molt més.
La Fujiko (Lluïsa Castell) i en Tetsuo (Andreu Benito) són un matrimoni gran que ha venut la casa per anar a viure a una residència per a la gent gran. Han pres la decisió perquè ella pateix Alzhèimer, "i això com a espectadors no ens hauria de tirar enrere perquè la malaltia en aquest espectacle no és la història, és el context. Jo crec que és una història d'amor preciosa", diu al 'Tot és comèdia' l'Àlex Rigola que ha adaptat i dirigit la peça al seu nou teatre Heartbreak Hotel. L'obra comença quan la protagonista ja no reconeix el seu home com el marit amb el que ha estat casada tota la vida, sinó com el promès que un dia va tenir, "i això és el que els dona l'oportunitat de tornar a començar, d'estimar-se potser per primera vegada".
La Shimazaki
'Lluna plena' és l'adaptació d'una novel·la curta de l'autora japonesa-canadenca Aki Shimazaki. L'actor Pep Munné, que completa el repartiment amb Miranda Gas, ha dit en la mateixa entrevista que aquesta escriptora és "un personatge misteriós, començant pel pseudònim que fa servir. Ningú sap com es diu en realitat. Ella volia deixar el Japó, deixar de ser japonesa i convertir-se en una autora francesa perquè era la literatura que més l'impactava, i se'n va anar al Canadà i va acabar al Quebec on va aprendre el francès només llegint, mai va fer classes".
La xitxarra
El títol original de 'Lluna plena' és 'Semi' que en japonès vol dir "cigala" o "xitxarra". Aquests insectes apareixen de forma reiterada en el text: "fa una comparativa de què és la vida. Les cigales passen set mesos sota terra creixent com a larves i després surten a l'aire lliure, i només viuen un mes. Aleshores es pregunta què és la vida, què és l'infern, què és el trànsit. Recordem que els protagonistes son gent gran que ja porten un comptador a dins seu. Al final, és una reflexió existencialista tocada des de la banda japonesa, però gens intel·lectual", diu el director.
Com un haiku
Per Àlex Rigola l'obra és "com un haiku, un poema que et deixa la lleugeresa de dos versos gairebé críptics, però que al mateix temps tenen una certa volada. I tu els agafes i els vas omplint de sentit amb lleugeresa també. I en aquests moments que tenim tanta tensió i inseguretat a la feina, que tot sembla difícil, que no hi ha mirada de futur... avui sembla que estem a punt d'entrar en una guerra... hi ha tota una sèrie de coses que fan que aquest sigui un món molt dur. I, de cop, la Shimazaki t'ofereix lleugeresa i amor, i et quedes enganxat".
Recorda que també pots tenir tota la informació de SER Catalunya al nostre canal de WhatsApp
