Sociedad

Salvador Martí (UdG): "Els catalans ens hem astorat que existeixi una dreta radical que sigui també independentista"

El partit xenòfob Aliança Catalana podria entrar al Parlament el pròxim 12-M. Ho analitzem amb el catedràtic de Ciència Política de la UdG, Salvador Martí

Salvador Martí, UdG

Salvador Martí, UdG

15:10

Compartir

El código iframe se ha copiado en el portapapeles

<iframe src="https://cadenaser.com/embed/audio/460/1715247803529/" width="100%" height="360" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>

Aliança Catalana és una formació que ha fet bandera de la lluita contra la immigració, que proposa tancament de fronteres per evitar "la desvirtuació de Catalunya" i que vol recuperar la via unilateral per assolir la independència. Després de guanyar les eleccions municipals a Ripoll, municipi on va néixer, ara podria irrompre al Parlament el pròxim 12M. La seva líder, Sílvia Orriols, es presenta com a cap de llista a la demarcació de Girona.

A l'Aquí Girona hem volgut analitzar el fenòmen amb Salvador Martí, catedràtic de Ciència Política i de l'Administració de la Universitat de Girona.

- És normal que un partit xenòfob tingui aquesta projecció?

Fins fa deu anys, es pensava que a l'Estat Espanyol i a Catalunya teníem els anticossos d'haver patit el franquisme. Una dreta radical no es tolerava. Darrerament, arreu de l'Estat hem vist la presència de Vox, que atrau una escissió del Partit Popular, persones d'extrema dreta i també a persones joves. La candidata d'Aliança Catalana prové de l'antiga Convergència i adquireix el vot de qui pertanyia a aquest espai, i també d'altres persones que s'havien abstingut i que es veuen reclamats pels temes que parla en campanya.

Segons les enquestes, si sumem VOX i Aliança Catalana, l'extrema dreta a Catalunya podria arribar al 12%. És el que té VOX a l'Estat Espanyol i el que té Chega a Portugal. I no fa falta que parlem de Le Pen ni de Meloni. Estem a unes dinàmiques semblants als nostres veïns. El que passa és que els catalans ens hem astorat de descobrir que pot haver-hi una dreta radical que a la vegada sigui catalanista i independentista.

- Dins dels possibles votants, hi ha gent que no es considera a si mateix extrema dreta ni xenòfob.

Això és un tema clàssic. Sovint hi ha dissociació en com un s'autoidentifica, quins valors té i qui vota. Tothom es qualifica de demòcrata, de tolerant... però a l'hora de votar hi ha una dissonància. Independentment d'això, votar Vox o Aliança Catalana és votar partits que tenen un ideari que és de dreta radical. Això no hi ha dubte.

-Què creu que atreu d'aquests partits?

Parlen d'emergència amb elements com la migració, una societat multicultural, multireligiosa... en un entorn de crisi econòmica. De percebre que la teva vida és pitjor que la dels teus pares. En un context de por i crisi posen sobre l'agenda els temes clàssics de la dreta: la seguretat, la competició i la ferida identitària. És un còctel tradicional i clàssic de l'extrema dreta.

Això, vulguem o no, és fàcil d'articular i d'apel·lar a la ciutadania al vot. Una altra cosa és que sigui tòxic i que no sigui real ni cert el que ells proposen.

- Mirant el seu programa electoral, veiem coses irrealitzables, com a tots els partits. Però en el cas d'Aliança, ja s'ha vist a Ripoll que alguns projectes angulars del seu discurs, com el tancament de la mesquita... no s'ha pogut realitzar.

Bona part del seu programa és demagògia. Són coses que no es poden dur a terme i algunes són il·legals. En el fons, són programes de confrontació, no tant per complir-los, sinó per generar determinats estats d'ànim dins la societat. És l'eix fonamental: ells saben que no governaran, però introduiran determinades idees.

I de vegades són temes que van en contra del temps. A Catalunya, quasi el 20% dels catalans han nascut fora i la meitat dels catalans ens jubilarem d'aquí a deu anys. És necessari que hi hagi una renovació demogràfica. Ells fan servir un còctel emocional que no té res a veure amb les necessitats del país.

-El seu èxit també és un fracàs, del sistema de mitjans de comunicació, dels grans partits... de la societat en general?

Són fenòmens multicausals. No només passen a l'Estat Espanyol ni a Europa. Pensem en Milei o en Trump. Ara estem en un moment que el pacte amb el que s'havien fundat els règims democràtics als anys 50 (l'estat espanyol més tard) s'està fent miques. Les societats d'avui no només són més empobrides, sinó més desiguals. La sensació de competència i desemparaments és més gran. La gent es posa a la defensiva i té por. A l'hora de gestionar aquesta situació és més senzill que un líder digui que la culpa la tenen els migrants, que no començar a recosir la societat per garantir llibertats i l'equitat.

Hem de canviar la visió perquè la societat del futur serà més complex. Però no hem de renunciar a voler ser una societat cohesionada i que la gent pugui viure amb dignitat. I això passa també perquè l'esquerra marqui agenda i faci molta pedagogia.

- Parlàvem de Trump. Allà hi ha una estratègia comunicativa molt potent, molts diners. Darrere d'Aliança hi ha molts diners?

No sé si molts, però n'hi ha segur. No podem comparar amb Trump ni les grans formacions. Però han tingut recursos per fer una campanya i estar presents al debat. Igual que Vox. El primer repte és entrar a les institucions. Un cop entres, ja aconsegueixes recursos. Ara Vox té garantida la presència. Aquest és el gran perill que poden tenir aquestes eleccions i les pròximes locals.

Segueix el canal de La SER a WhatsApp, on trobaràs tota la informació, esports i entreteniment: l'actualitat del dia i les notícies d'última hora, els millors vídeos i moments de la ràdio, entrevistes, reportatges i molt més.

Segueix el també pots tenir tota la informació de SER Catalunya al nostre canal de WhatsApp.

 
  • Cadena SER

  •  
Programación
Cadena SER

Hoy por Hoy

Àngels Barceló

Comparte

Compartir desde el minuto: 00:00