Junts aguanta, el PSC creix i Aliança irromp al Parlament des de Ripoll

Junts+ s'ha imposat a les comarques de Girona amb la mateixa contundència que ho va fer fa tres anys. La formació que aquesta vegada ha encapçalat Salvador Vergés ha mantingut els 7 escons que va obtenir Gemma Geis el 2021, però rebent uns 13.000 vots més (+2%) a la circumscripció de Girona. Tot i que es presentava a Barcelona, l'ombra de Carles Puigdemont ha sobrevolat la candidatura i el cap de llista, Vergés, no ho amagava ahir a la nit quan es va referir a Girona com el "bastió" de l'expresident.

Per darrere d'aquesta formació hi ha quedat el PSC. Els socialistes han passat de 3 a 4 diputats i han sumat un 4% més de vots que en l'última cita amb les urnes. La seva cap de llista, Sílvia Paneque, que repetia, parlava d'arrelament. "A les comarques gironines es veu l'arrelament del PSC, el projecte va aprofundint i sumem un nou diputat, en Jesús", celebrava la candidata.

Tot al contrari que Esquerra Republicana, que ha perdut la meitat dels representants -passen de 4 a 2- i gairebé 25.000 vots. La cap de llista, la delegada de la Generalitat a les comarques de Girona, Laia Cañigueral, replicant el discurs del seu cap de llista per Barcelona, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, deia ahir que anaven a l'oposició mentre analitzen la patacada i mediten el futur. No només això sinó que, com hem conegut aquest dilluns, el fins ara president de la Generalitat, Pere Aragonès, abandona la primera línia política i no agafarà l'acte de diputat.

Una pèrdua de poder electoral que és gairebé equiparable en número al guany que ha experimentat la formació xenòfoba Aliança Catalana, encapçalada per Sílvia Orriols. Es presentava per primer cop i ha rebut 27.000 vots. La seva cap de llista i líder, Sílvia Orriols, diu que podrien haver obtingut més, però que ja tenen l'altaveu que volien per difondre el seu missatge. També ha assegurat que no deixaria l'alcaldia del municipi, malgrat que els estatuts del partit ho prohibeixen. La formació es posiciona com a segona força al Ripollès i a la Garrotxa i s'ha imposat en tres municipis: Ripoll, Les Llosses i Campdevànol. A Gombrèn, empata a vots amb Junts. A un altre municipi del Baix Empordà, a Foixà, on la Generalitat volia instal·lar un centre de menors no acompanyats, Aliança ha sigut segona força, això sí, amb menys del 13% dels vots.

Darrere d'aquest partit s'hi ha situat el PP. La formació de dretes ha revifat fregant els 20.000 vots, 14.000 més que fa tres anys, menjant-se la poca força electoral que li quedava a Ciutadans. El candidat Jaume Veray ocuparà l'escó que el partit no tenia des del 2017. Just per darrere s'ha situat VOX, per un marge curt de vots, que manté el representant (Alberto Tarrades) que va obtenir en l'última cita electoral catalana, amb uns 2.000 vots més.

Únete al canal de WhatsApp de la SER

L'altre gran damnificat d'aquestes eleccions ha estat la CUP. La formació d'esquerres ha perdut 10.000 vots i ha passat de dos representants a només un, el seu cap de llista Dani Cornellà.

Mapa electoral blau

El mapa electoral gironí és completament de color blau, el color de CAT-Junts, excepte en 12 municipis. En 8 d'aquests municipis on no hi ha guanyat, la primera força ha estat el PSC -Blanes, Lloret, Roses, Salt, Portbou, la Jonquera, Santa Llogaia i Sant Miquel de Fluvià- mentre que Aliança Catalana s'ha imposat en tres i ERC només ha estat la força més votada a Vallfogona del Ripollès.

Pel que fa a les grans ciutats, CAT-Junts s'ha imposat a Girona, Figueres, Palafrugell, Palamós, Banyoles o Olot; el PSC ho ha fet a Lloret, Blanes i Roses i Aliança ha obtingut el triomf a Ripoll, amb 158 vots més que en les passades eleccions municipals.

Junts triomfa al poble de Puigdemont; i ERC cau al de Mascort

Amer, a la Selva, el poble on va néixer Carles Puigdemont, ha guanyat Junts amb el 62%, seguit d'un empat entre Aliança Catalana i Esquerra Republicana. Vilablareix, on va ser alcalde per ERC l'actual conseller d'Acció Climàtica, David Mascort, victòria clara de Junts (36% dels vots). Esquerra, en canvi, cau de segona a tercera força amb el 16% dels vots, mentre que el 2021, van fregar el 28%.

A Celrà, d'on és Dani Cornellà, cap de llista de la CUP per Girona i exalcalde en una població on encara governa la CUP, la formació ha estat la tercera força amb una mica menys del 16% quan en els últims comicis van ser segona força a només 18 vots de Junts.

Vox, que va guanyar a Vilamalla en les passades autonòmiques, aquest cop comparteix la victòria amb els mateixos vots que el PSC i també és segona força a Sant Climent Sescebes. Els partits d'extrema dreta, és a dir, aquells que promouen polítiques que no respecten els drets humans, han rebut més del doble de vots que en els últims comicis. Si el 2021 van fregar els 18.000 (FNC i Vox), en aquesta ocasió freguen els 46.000 (sumant els resultats d'Aliança Catalana).

17 representants

Els 17 representants de les comarques de Girona al Parlament de Catalunya seran Salvador Vergés, Carme Renedo, Isaac Padrós, Sònia Martínez, Maite Selva, Maria Àngels Planas i Jordi Munell (Junts); Sílvia Paneque, Víctor Puga, Mònica Rios i Francesc Becerra (PSC); Laia Cañigueral i Jordi Viñas (ERC); Sílvia Orriols (Aliança Catalana), Jaume Veray (PP), Alberto Terradas (VOX) i Dani Cornellà (CUP).

Així ho hem explicat a l'Aquí Girona. Hem analitzat els resultats amb Oriol Puig (Diari de Girona) i Anna Puig (Punt avui):

Segueix el canal de La SER a WhatsApp, on trobaràs tota la informació, esports i entreteniment: l'actualitat del dia i les notícies d'última hora, els millors vídeos i moments de la ràdio, entrevistes, reportatges i molt més.

Segueix el també pots tenir tota la informació de SER Catalunya al nostre canal de WhatsApp.