El Govern espanyol reduirà prop d'un 15% les prestacions dels cuidadors familiars de dependents

La ministra de Sanitat, Ana Mato, ha plantejat aquest dimarts als consellers de Salut i Serveis Socials una reducció de prop del 15% de la prestació que reben els cuidadors familiars de dependents. El Ministeri de Sanitat també redueix de sis a tres els graus de dependència, que passaran únicament a ser els de gran dependent, dependent sever i dependent moderat, i estableix que hi haurà una única prestació per beneficiari. A més, Mato vol establir criteris comuns a tots els territoris, fet que es tradueix també amb una dotació econòmica igual per cada tipus de prestació, independentment del territori.

Són tres dels eixos del plantejament que la ministra defensa al Consell Territorial del Sistema per a l'Autonomia i Atenció a la Dependència en un moment en què a l'Estat hi ha 1,5 milions de persones amb algun grau de dependència valorada de les què 752.005 tenen reconegut el dret a rebre una prestació. En total són 931.751 prestacions, perquè hi ha persones que en reben més d'una. Actualment el 71% dels dependents amb dret reconegut reben prestació. La resta, un 30%, està a l'espera.

Les prestacions seran incompatibles

El Ministeri de Sanitat apunta que contràriament a l'esperit amb què es va posar en marxa, la Llei no ha servit per crear un quart pilar econòmic perquè bona part de les prestacions no s'utilitzen per a la xarxa pública de serveis socials. Per aquest motiu vol introduir un canvi de tendència que simplifiqui l'entramat de graus, elimini les diferències entre comunitats pel que fa al reconeixement de la dependència i endureixi els controls sobre els cuidadors familiars, un sector que fins ara no ha estat objecte de cap mena d'estadística. A més, s'amplia les prestacions seran incompatibles entre elles. L'única prestació compatible amb la resta serà la teleassistència (tret de amb l'atenció a residència).

Tres nivells de dependència

El Ministeri entén també que cal posar punt i final a la multiplicació de sistemes d'aplicació de la Llei i per aquest motiu vol imposar criteris bàsics i comuns per a les comunitats amb contrastos periòdics de les dades de totes les administracions coordinades. A més, se simplificaran els graus i nivells de dependència fins a reduir-los dels sis actuals a tres, malgrat que les persones que ja tinguin reconegut el seu grau i nivell no el perdran, seguiran igual. També s'ampliarà a tots els graus la prestació per assistent personal i es garantirà que hi hagi una sola prestació per beneficiari. Els territoris que vulguin buscar compatibilitats o compensar factors com la dispersió o un cost de vida superior ho hauran de pagar de la seva butxaca.

Control als cuidadors familiars

La rebaixa en les prestacions que reben els cuidadors familiars serà de prop del 15%. Segons l'executiu espanyol la generalització de la figura dels cuidadors familiars ha suposat que la Llei de la dependència no repercuteixi tan positivament en la creació de llocs de treball ni d'activitat econòmica, i tampoc garanteix una atenció adequada. Per aquest motiu establirà nous requisits com exigir als cuidadors que visquin a casa dels dependent, que facin cursos de formació i que presentin documentació com la declaració de l'IRPF. A més, preveu fer controls sobre la idoneïtat de l'atenció que poden derivar en la suspensió de la prestació.

Sobre la taula, dades com el fet que els cuidadors familiars reben el 45,4% de les prestacions del total de la Llei de dependència. De fet, el govern espanyol considera la majoria de les comunitats autònomes, amb Balears, Múrcia, Aragó i Catalunya al capdavant, deriven el sistema de dependència cap al cuidadors familiars. A Catalunya, aquest tipus de prestació es dóna en el 59,9% dels casos. L'atenció en residència a l'Estat representa un percentatge escàs. Només es troben a una residència el 26,1% dels grans dependents i el 13,6% dels dependents severs.

Segons Sanitat, el model actual de Dependència és poc efectiu en el cas dels cuidadors familiars. Són 421.783 prestacions que reben els cuidadors familiars de les què el 41,5% les abona la Seguretat Social a la IMSERSO, fet que genera una despesa de 1.047 milions d'euros dels què se n'han cobert 227. Segons el govern espanyol, són diners que no generen creació d'ocupació ni activitat econòmica, mentre que si es derivessin a la sanitat pública si que crearien llocs de treball. De fet, segons l'executiu, al 2011 es van produir 8.304 baixes a la Seguretat Social de treballadors professionals del sector dels Serveis Socials.

Un cop s'apliqui la reforma, els familiars que es facin càrrec d'una persona dependents hauran de rebre una formació bàsica. A més, el govern espanyol revisarà el sistema d'altes a la Seguretat Social dels cuidadors familiars. La comunitat amb més cuidadors familiars amb alta a la Seguretat Social és Andalusia, amb 53.762, seguit de Catalunya, amb 27.285, i València, amb 16.523. El nou sistema també sol·licitarà als qui rebin la prestació que visquin amb el dependent i permet que es facin comprovacions sobre la idoneïtat de l'atenció que poden derivar en una modificació o suspensió de la prestació.