El Congrés dels Diputats dóna llum verda al rescat autonòmic

El Congrés ha convalidat aquest dimarts per la via d'urgènciua un reial decret que obre la porta a la creació del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) de 18.000 milions d'euros que ha de permetre que Catalunya i altres territoris afrontin els venciments de deute. Ho ha fet amb els vots del PP i l'abstenció del PNB. CiU i la resta de l'oposició han votat en contra. El govern espanyol preveu que el FLA estigui en marxa a finals de setembre o principis d'octubre. El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, ha aprofitat l'ocasió per renyar els que utilitzen l'Estat de les autonomies per "separar, dividir i enfrontar" en un moment en què "Espanya necessita unitat".

El govern espanyol preveu que el FLA sigui una realitat a finals de setembre o "com a màxim" a principis d'octubre perquè és "conscient de les dificultats de finançament de les comunitats autònomes". Ha de permetre que Catalunya afronti els venciments de 5.023 milions d'euros per finançar venciments pendents. També l'han sol·licitat València (4.000 milions) i Múrcia (300), però les previsions del govern espanyol és que el fons estigui dotat de 18.000 milionns d'euros. Es finançarà amb 6.000 milions de deute de Loteries i amb els fons d'entitats de crèdit: Santander, BBVA, Caixabank, Bankia, Sabadell i Popular.

Montoro renya els que volen "separar i dividir"

El ministre d'Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro, ha aprofitat el seu discurs per fer una crítica a les formacions nacionalistes -sense citar CiU- que "s'equivoquen" quan volen utilitzar l'Estat de les autonomies per "separar, dividir i enfrontar". Segons el ministre, l'Estat de les autonomies "està definit a la Constitució", té "la responsabilitat de promoure les polítiques per superar la crisi econòmica" i és "un fonament que reuneix tots els espanyols". El missatge que cal donar, ha dit, és el de la "unitat".

Montoro també ha criticat les formacions que han presentat esmenes a la totalitat de la reforma -PSOE, Esquerra Plural, CiU, ERC i BNG- i ha recordat que la majoria dels grups polítics del Congrés "saben què està passant" a les autonomies i per tant la seva oposició al projecte "no s'entén". Segons Montoro, el FLA és la resposta a les necessitats actuals dels territoris i per tant "altres tipus de debats polítics" han de quedar-ne apartats.

CiU acusa Rajoy de voler "asfixiar" les comunitats

La votació ha fet visible el distanciament entre CiU i el PP. Malgrat que la Federació va donar suport a la Llei d'estabilitat, CiU ha votat en contra de la modificació i el PP no ha donat suport a cap de les seves esmenes parciuals. El portaveu econòmic de la Federació, Josep Sánchez Llibre, ha apuntat que els nous preceptes que s'hi ha incorporat avui van en la línia "d'asfixiar" les comunitats autònomes i les administracions locals. Sánchez Llibre ha tornat a criticar l'excés de "prepotència i supèrbia" del govern espanyol, i ha criticat que hagi apuntat a les comunitats autònomes a l'hora d'assenyalar els culpables del dèficit.

ERC: "Amenacen amb expedicions punitives"

Una altra de les formacions que ha presentat esmena a la totalitat del projecte és ERC. El seu portaveu, Alfred Bosch, que ha assegurat que "el que realment preten" el Govern espanyol és "estrangular l'autogovern" i l'ha acusat "d'amenaçar amb expedicions punitives dels seus homes de negre". Segons Bosch, mentre el govern espanyol "censura" i se centra en "prohibir i controlar" el poble català "surt al carrer" i "emprèn el vol". Bosch també ha volgut donar la "benvinguda al club" a CiU que finalment s'ha oposat a aquesta modificació després de votar a favor de la Llei d'estabilitat.

PSOE: "Darrera el FLA hi ha ideologia"

El diputat del PSOE Pedro Saura ha justificat l'esmena a la totalitat criticant que el govern espanyol hagi fet de les retallades l'única via per sortir de la crisi. Segons Saura, el FLA implicarà una rebaixa de les prestacions socials als territoris i amaga finalitats ideològiques d'una rebaixa de l'Estat del benestar. A més, ha afirmat que el govern espanyol preveu posar punt i final a la descentralització de la prestació dels serveis públic.