L'hora de la veritat

Des de les nou del matí, els catalans ens podem pronunciar a les urnes, per desena vegada des del restabliment de la democràcia, sobre com volem que sigui el nou Parlament. El 25N arriba, enmig d'una profunda crisi econòmica, després de la legislatura més curta, de la Diada més reivindicativa i de la campanya electoral més enrarida.

En cap cas, la convocatòria ens permet de triar entre el sí i el no. Contràriament al que s'ha volgut interpretar des de diferents sectors, els ciutadans hem d'escollir a una les seixanta-dues candidatures que hi participen, entre les quatre demarcacions. Encara que la discussió independentista ha centrat el debat, hem de triar, en realitat, entre múltiples propostes plurals, plenes de matisos.

Obtindrà CiU la majoria absoluta? Quina força tindran els partits favorables a un referèndum sobre la independència? Com serà la distribució de les formacions d'esquerres? Continuaran sent set els partits o coalicions representades? Aquest vespre coneixerem el pes de cada força al nou Parlament. Però l'hora de la veritat arribarà demà.

Serà el moment de superar la retòrica electoral i que els polítics que escollim avui ens ensenyin les seves cartes de navegació. La campanya que va acabar el divendres s'ha jugat amb estridències desconegudes fins ara i ha conclòs amb els ponts entre els govern català i espanyol més dinamitats que mai.

Per això, i per què el repte plantejat és de d'una magnitud inèdita, hem d'esperar que tots els nostres representants tinguin l'alçada política imprescindible i que actuïn amb el seny necessari. Demà comença l'hora de la veritat, la de la política en majúscules.