Cadena SER

Emisoras

Buscador de emisoras

Ir

Selecciona tu emisora

SER Catalunya

Clam contra Wert

El Govern del PP posa fi al sistema d'immersió lingüística i relega el català a quarta llengua en convertir-la en assignatura optativa. Segons la consellera Irene Rigau, és el pitjor atac que ha patit mai la llengua catalana des del franquisme

Concentració a la plaça de l'Ajuntament de Tortosa en defensa del model d'immersió lingüística a les escoles. / ACN

La plataforma d'entitats en defensa de l'escola catalana, SOM-ESCOLA, ha demanat als centres que es mobilitzin contra la reforma educativa. Josep Maria Cervelló, portaveu de la plataforma, ha afegit que aquesta normativa és tirar benzina al foc i una irresponsabilitat per part del Govern de l'Estat. També el sindicat UGT considera que la reforma educativa de Wert és un atac sense precedents al model lingüístic català. El sindicat alerta que aquesta llei pot posar en perill la cohesió social a Catalunya.

L'esborrany serà debatut aquesta tarda a la Conferència Sectorial d'Educació, que integren el ministre i tots els consellers autonòmics del ram

La consellera d'ensenyament, Irene Rigau, considera la nova llei d'educació com una ofensiva contra el català. Segons Rigau, la proposta de Wert trenca el model d'immersió lingüística i passa a donar un tracte residual al català. Per a Rigau, des de l'any 78 no estava tan maltractada la llengua catalana a l'escola.

Rigau adverteix que alguns aspectes de la llei vulneren l'estatut de Catalunya i posa en dubte que es puguin dur a terme algunes coses que proposa el ministeri d'educació, com per exemple que els nens que vulguin estudiar en castellà fins que es comenci a aplicar la llei ho puguin fer a escoles privades pagats per l'administració. Diu Rigau que això és impossible perquè no hi ha diners a la caixa.

Des del govern català critiquen que no s'hagi fet públic el text de la nova llei d'educació fins després de les eleccions catalanes.

La reforma de Wert planteja dos canvis destacats. D'una banda obliga a donar més classes en castellà. No només l'assignatura de llengua castellana, com fins ara. El text diu específicament que cal oferir una "proporció equilibrada" entre les dues llengües. Rigau tem que això vulgui dir meitat i meitat.

Però és que, a més, mentre això no arriba, els pares tindran dret a escolaritzar els fills en centres privats on les classes es donin en castellà, i el govern català n'haurà de pagar el cost.

A més, el text estableix 3 categories d'assignatures: a la primera (troncal) hi ha el castellà i la llengua estrangera, a la segona categoria (específica) hi ha una altra llengua estrangera i a la tercera (d'especialitat) hi ha el català, entre d'altres matèries. És a dir, que el català queda relegat a quarta llengua tant a la Primària com a l'ESO.

Això permetria obtenir el títol d'Educació Secundària sense examinar-se de català a la prova de final de cicle. En aquestes noves revàlides que vol introduir el Ministeri d'Educació, l'alumnat s'haurà d'examinar d'una de les assignatures d'especialitat i, per tant, es podria donar el cas que prescindís de la de català.

Irene Rigau, sobre el borrador de la reforma educativa: "Es imposible que la Generalitat financie esto".