Un terç de les víctimes d'homicidi el 2012 van morir a mans d'un familiar

Una tercera part de les persones que van morir assassinades l'any passat a Catalunya van ser víctimes dels seus familiars més directes. Les baralles en locals d'oci i al carrer són l'altra gran causa dels homicidis, segons dades dels mossos. Després d'un inici d'any molt violent, el 2012 va acabar amb 74 víctimes mortals, una xifra molt similar a la del 2011.

L'any 2012 va començar de la forma més tràgica amb 16 persones mortes el mes de gener, víctimes d'un homicidi. El mateix mes de l'any anterior havien estat només 3. Els investigadors no s'expliquen aquest increment tan sobtat que aleshores va encendre les alarmes. A més, la meitat van ser casos de violència de gènere i domèstica. L'intendent en cap de la Divisió d'Investigació Criminal (DIC) dels mossos, Jordi Bascompte reconeix que ficar-se al cap de la gent és complicat: "Sempre et genera aquestes incògnites; perquè el mes de gener de l'any passat hi va haver aquest increment? doncs no ho sabem, la mentalitat humana és molt difícil".

Durant el 2012 van morir 74 persones en 70 crims. L'any anterior havien estat 75 víctimes i el 2010 van ser 96, una xifra molt més alta perquè cal tenir en compte els homicidis en sèrie dels avis de la Caritat d'Olot. Segons l'informe dels mossos sobre crims de l'any passat, 27 van ser causats per l'entorn familiar, per violència de gènere o violència domèstica. Un dels casos més tràgics va suposar la mort de dos avis i la seva néta de 16 anys en un pis situat al costat de la Sagrada Família de Barcelona. Precisament aquest diumenge fa un any d'aquell triple crim, que els mossos van resoldre al cap d'un mes amb la detenció de l'ex parella de la filla del matrimoni gran. La principal hipòtesi és que aquest home, que segueix entre reixes en presó preventiva, va matar la família de la seva ex companya per fer-li mal.

15 dels casos del 2012 van ser baralles, conflictes, la majoria dels quals van sorgir enmig de festes nocturnes i amb el ganivet o la navalla com a principal arma homicida. 4 casos més, segons Bascompte, van ser baralles entre bandes juvenils. Els mossos asseguren que han resolt en total durant l'any passat 66 casos, tres d'ells corresponen a anys anteriors, dos al 2011 i un a l'any 2009, la majoria desaparicions que s'han pogut provar ara com a crims.

La policia té des de fa més d'un any una unitat central d'homicidis que es dedica precisament a revisar casos antics a la recerca de noves pistes que aportin una mica de llum. "Si cal es torna a mirar per segona, tercera i quarta vegada, una persona diferent per saber, per exemple, si ens hem oblidat de mirar alguna cosa. No es tanca mai un cas mentre no prescrigui, però per això han de passar molts anys", diu Bascompte.

Però les famílies pressionen per tenir resultats i aconseguir una mica de pau interior. "Ens reunim periòdicament amb elles si ens ho demanen o creiem que hi hem de parlar per explicar-los algunes dades. Però no creem expectatives perquè resoldre un cas és molt difícil", recorda l'intendent cap de la DIC, que reconeix que "mal ens pesi,també hem d'investigar la família per descartar totes les possibilitats".

Hi ha investigacions que d'entrada semblen impossibles, sobretot quan la víctima no està identificada, com és el cas, per exemple, de les restes d'una dona que van aparèixer dins d'una maleta al costat de la línia 11 del metro a Montcada i Reixac. Hi ha d'altres casos però en què les víctimes són especialment conegudes pels seus càrrecs o feines i aleshores la pressió és doble ja que l'alarma social es multiplica. De moment hi ha poques novetats de la investigació de l'últim crim que ha causat més commoció, el de l'empresari Jordi Comas, mort a casa seva a Platja d'Aro durant un assalt a mitjans de novembre. "Seguim treballant molt intensament i esperem resoldre'l", es limita a dir Bascompte.