Cadena SER

Emisoras

Buscador de emisoras

Ir

Selecciona tu emisora

SER Catalunya

Divuit anys i mig de presó per la dona que va matar els seus bessons acabats de néixer

L'Audiència de Barcelona l'ha condemnat per un assassinat i un homicidi imprudent en considerar que la mare no sabia que hi havia un segon fill per néixer

L'Audiència de Barcelona ha condemnat a divuit anys i mig de presó la dona que va matar els seus dos bessons acabats de néixer a Barcelona el 2010. Seguint el veredicte del jurat popular, la magistrada considera que la dona va cometre un assassinat i un homicidi imprudent, perquè hauria matat intencionadament el primer fill, en posar-lo dins d'una bossa de plàstic, i el segon s'hauria mort per la falta d'atenció, ja que la dona no era conscient que estava embarassada de bessons i no sabia que anava a parir un segon nadó. La noia havia amagat l'embaràs al seu entorn i no havia seguit cap control mèdic. La condemnada segueix en llibertat, segons han explicat fonts jurídiques.

Un tribunal popular va jutjar la setmana passada una dona per la mort dels seus dos nadons just acabats de néixer a Barcelona el 2010. La dona hauria amagat l'embaràs a la seva família, perquè estava molt grossa, i en el moment de parir a casa sola no va demanar ajuda. Quan va donar a llum va posar els bessons en una bossa d'escombraries, i van morir per asfíxia. La fiscalia li demanava 40 anys de presó per doble assassinat.

Durant la deliberació del veredicte, el jurat va tenir algunes dificultats tècniques per comprendre bé les preguntes que feia la magistrada i en va deixar de respondre una substituint-la per una altra. Això va comportar algunes discussions, que finalment es van resoldre.

Durant la seva declaració, la jove va dir que pensava que els nens havien nascut morts i per això no va fer res per intentar-los reanimar. La mare va assegurar que no creia que la seva filla tingués la intenció de matar els bessons.

Els fets van tenir lloc el 24 d'agost del 2010 al carrer Santa Engràcia, al barri de la Prosperitat de Barcelona, al districte de Nou Barris. Els mossos van arribar cap a les set de la tarda alertats pels Serveis d'Emergències Mèdics (SEM). Segons els veïns quan aquests van arribar van trobar-se una dona, Francisca S.M., de 22 anys, que acabava de donar a llum dos bessons. La mare hauria indicat als agents que havia posat els dos nadons dins una bossa d'escombraries. Quan els van trobar, ja havien mort.

La dona va explicar davant del jurat que no va comunicar l'embaràs a ningú i que no va fer cap seguiment mèdic. Segons ella, durant l'embaràs va perdre el compte dels mesos de gestació i això va fer que el dia que es va posar de part fos una sorpresa per ella. Estava "aterrada", i la "por insuperable" la mig paralitzar i va fer que no demanés ajuda a ningú, ni per telèfon ni a la veïna de davant a qui coneixia de tota la vida.

El part va ser molt ràpid, i la sorpresa encara va ser més gran quan va veure que venia un segon nadó. Tot va passar al terra del lavabo, on va quedar despullada i dessagnant-se. Segons ella, no va comprovar si els nadons estaven vius o morts, però ha explicat que els nadons no es movien ni mostraven senyals de vida. Per això va agafar unes tisores de la cuina i tres bosses de plàstic, va tallar els cordons umbilicals i va ficar els cossos dins les bosses, que va lligar. Tot i les poques forces que li quedaven va anar fins al menjador i el rebedor, on va poder obrir la porta a la seva mare.

L'acusada va explicar que en cap moment va voler matar els seus fills, sinó que els hagués volgut tenir, tot i les seves penúries econòmiques i el fet d'estar a l'atur. Abans del part va anar dos cops al metge per altres temes i els va negar que estigués embarassada.

La mare de la noia va explicat que la seva filla era molt introvertida i havia tingut problemes a l'escola perquè li feien 'bullying' i no li anaven gaire bé els estudis. Dos anys abans ja havia avortat, però en aquell moment sí que li va dir que estava embarassada.

Ella no va sospitar de l'estat de la seva filla, perquè no la va veure vomitar ni marejar-se. El dia del part la mare i la filla van anar de compres i van dinar juntes. La mare va marxar a treballar, però ja va veure que la seva filla estava seriosa i li passava alguna cosa.

La mare de la noia no la trucava gairebé mai, però aquella tarda un pressentiment la va fer trucar. A la tercera vegada que ho intentava, va sentir esbufecs d'algú que s'ofegava. Quan va poder parlar amb la filla, aquesta li va dir que havia avortat. La mare va trobar-se la porta del domicili tancada per dins i no podia entrar. Des de fora sentia però la veu de la seva filla demanant auxili. Per això, va avisar una veïna.

Va ser la mateixa filla qui finalment va poder obrir la porta amb grans dificultats. Quan el marit de la veïna va entrar al pis va trobar-se la Francisca enmig d'una "gran bassa de sang". Va ser ell qui va avisar els serveis mèdics. Aquests en arribar haurien avisat a la vegada als Mossos d'Esquadra.

Segons una de les seves excompanyes de classe, l'acusada era una noia "molt callada i solitària". "Era molt formal, no sortia massa", va explicar en el seu moment. Dins del domicili, la Francisca vivia amb la seva àvia, la seva mare i un germà. El seu pare no residia a la casa ja que el matrimoni s'havia divorciat.