Les heroïnes del plat a taula

Som una vintena de persones davant del refugi 307 al Poble Sec, un dels 3 únics refugis de la ciutat que es poden visitar dels més de 1.400 que es van construir a Barcelona durant la guerra civil.

Abans de començar el recorregut, la historiadora Mamen Conte ens explica com s'organitzava la població per fer front als bombardejos. A moltes cases es feia vida al terrat, pendents del cel. Es recollien coloms i gossos abandonats, que tenen l'oïda més fina i detecten abans de l'arribada dels bombarders.

Entrem al refugi i caminem per passadissos de 200 metres de longitud. Hi ha un ambient fred i humit, ens reparteixen mantes. Sentim música de l'època, en la interpretació en directe d'una viola que ens guia el camí que hem de seguir . Seiem en bancs de fusta, imaginem els cartells de "prohibit discutir de religió i política" que hi havia al refugi i a poc a poc fem un salt en el temps.

Una dona, des d'un racó, ens diu que el seu marit és al front .Ha de vigilar el seu fill petit perquè quan vénen els avions, puja al terrat i crida "si sou homes, baixeu a donar la cara! ".

Al cap d'una estona arriba una infermera, l'acompanyem a fer la ronda pel refugi. Hi va haver dones que van anar al front, també ens parla les dones de la rereguarda, les dones de la Segona República, les heroïnes del plat a taula.

Durant el recorregut se sent el so de l'avís antiaeri, els avions no es veuen perquè volen massa alt, plouen bombes, però la infermera ens recorda que "les bombes no cauen, que ens les tiren".

Dins del refugi 307 hi ha una guarderia. Coneixem una nena de la guerra que recorda l'Encarnació Martorell, coneguda com l'Anna Frank catalana, ja que també va escriure un dietari. Un personatge que interpreta l'actriu Itziar Castro. Ens diu que quan hi ha un bombardeig " ens posem un llapis entre les dents i ens ajupim". Ens ensenya dibuixos que van fer nens de la guerra civil ; són dibuixos reals, hi ha gent que corre, gent que crida, tancs que disparen. A diferència de les fotografies en blanc i negre de l'època, els dibuixos dels nens de la guerra civil tenen colors vius, els edificis són d'un color taronja i les flames vermelles.

Escoltem testimonis de dones, nens, gent gran que en alguns casos, acostumats a conviure amb el perill i la por, decidien no baixar al refugi cada cop que hi havia un atac.

Totes les paraules que diuen les 3 actrius de Subterrànies tenen la força de ser testimonis de dones que van sobreviure a la guerra civil, fruit de 6 anys de recerca i d'entrevistes. A la sortida els visitants comparteixen històries i experiències familiars. Subterrànies és un projecte que va començar fa 2 anys, s'ha realitzat a diversos refugis antiaeris de Catalunya i és molt recomanable per alumnes d'institut. Un projecte que ha estat recuperat pel Grec i corre el risc de no tenir continuïtat per falta de finançament. Fins al 28 de juliol "Subterrànies. Sobreviure entre bombes". Més informació: www.subterranies.com