Primera peça del cas INNOVA que s'arxiva

Tot i que s'ha decidit arxivar el cas per falta de proves, en l'auto, al que ha tingut accés la Cadena SER, el jutge mostra la seva sorpresa davant alguns procediments de contractació per part d'INNOVA. L'acusació encara pot recórrer l'arxivament.

El jutge del jutjat d'instrucció número 2 de Reus ha decidit arxivar el cas ATOMS, una de les peces separades del cas INNOVA. El motiu és que no veu indicis que en cap cas els tres principals imputats, Jacint Solana, Xavier Ferré (ambdós propietaris d'una empresa anomenada ATOMS, que dóna nom al cas, i que va ser contractada per INNOVA) i José Vicente Gómez Rebollo (màxim responsable d'infraestructures del holding reusenc), hagin comès cap delicte de tràfic d'influències.

El jutge basa els seus fonaments en la manca total i absoluta de proves al respecte. En l'auto d'arxivament, al que ha tingut accés la Cadena SER, s'assegura que en cap cas es pot parlar d'un delicte de tràfic d'influències perquè no queda provat que cap dels principals imputats hagin instigat a cap funcionari públic o s'hagin beneficiat de contactes personals i influències.

En aquest cas també estaven imputats Jacint Solana Pallejà, pare de l'esmentat anteriorment; Josep Prat, ex director general d'INNOVA; i Enric Agustí, una de les persones que es trobaven al capdavant de SAGESSA. Tots ells també queden exculpats dels presumptes delictes de prevaricació i tràfic d'influències dels que se'ls acusa.

El cas ATOMS

El cas arrencael 5 de Marçdel 2012, amb la denúncia de Xavier Monforte davant els jutjats. Monforte, que va ser acomiadat d'INNOVA, assegurava que el holding havia contractat a dues persones, Solana i Ferré, per fer la seva feina, i que la feien a preus més elevats. En la denúncia inicial, Monforte assegurava que juntament amb Gómez Rebollo havien ordit un pla per fer-lo fora a ell, i assegurava que tan Solana com Ferré tenien contactes amb els alts càrrecs d'INNOVA, pel que podia existir un presumpte delicte de tràfic d'influències.

Segons explicava Monforte, el 2008 INNOVA absorbeix la feina que ell desenvolupava, al capdavant del manteniment de les escoles de Reus, i només un any després es decideix contractar ATOMS per cobrir la seva plaça. En aquest punt, el jutge assegura que no queda provat que ni Solana ni Ferré fessin cap ús de possibles contactes o influències per aconseguir les feines per les que se'ls va contractar i que no tenien necessàriament sous per sobre de l'habitual. De fet, la contractació d'ATOMS queda emparada per l'article 138.3 i el 111 del Text Refós de l'actual Llei de Contractes del Sector Públic, que permet fer una adjudicació directa d'aquest tipus de contractes. A més, els estatuts d'INNOVA també permetien fer contractacions a dit en quanties inferiors a 50.000 euros.

Processos estranys de contractació

Ara bé, l'auto del jutge alerta dels processos de contractació d'INNOVA, un holding que, literalment, considera que 'és extremadament sorprenent per la seva complexitat'. Admet que 'hi ha situacions que caldria estudiar des de la vessant administrativa, i conclou que el procés de contractació d'INNOVA era millorable', i que 'és evident que Gómez Rebollo, un dels principals imputats, proferia un cert favoritisme per ATOMS'.

A més, posa l'accent en qüestions com la manca d'experiència prèvia de Xavier Ferré i la seva relació amb alts dirigents del grup INNOVA i amics íntims de Josep Prat. En aquest punt, l'auto conclou que tot i que pot tenir interès mediàtic no existeix cap evidència que els imputats hagin comès cap tipus de delicte, i que en l'àmbit del Dret Penal no es pot actuar a través de suposicions, intuïcions o inquietuds.

El jutge alerta també d'un fet insòlit en una de les contractacions de Jacint Solana. Segons relata, l'Ajuntament va obrir un procés de selecció per fer un treball en el que es van presentar 16 treballadors (tot i que l'Ajuntament només va lliurar 7 currículums al jutge), però cap d'ells era la persona que finalment va ser contractada. Segons Gómez Rebollo, Solana, es va assabentar tard del procés de selecció, però tot i això se'l va acabar contractant a ell.

La oficina i el correu electrònic

Una de les qüestions que van generar més polèmica quan el cas va sortir a la palestra va ser saber si els dos principals imputats tenien o no un despatx a l'Ajuntament i si tenien un correu corporatiu del consistori. Va ser en aquest punt que es va cridar a declarar a Teresa Gomis, tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Reus i mà dreta de l'alcalde Carles Pellicer des del 2011, quan va començar a governar CiU de la mà del PP.

Gomis va assegurar que no coneixia els imputats, que no tenia constància que tinguessin cap oficina a l'edifici principal del consistori a la Plaça del Mercadal i que tampoc no s'hi escrivia correus. Molt diferent va ser la declaració d'una treballadora municipal de l'àrea d'educació, que va assegurar que es reunia sovint amb la gent d'ATOMS en un dels despatxos d'INNOVA, a la segona planta de l'Ajuntament, i que rebia correus corporatius de l'ajuntament per part dels treballadors d'ATOMS.

Tot i l'enorme rebombori que va aixecar aquest tema quan s'estava investigant el cas, el jutge ha determinat que no té cap tipus d'importància pel que fa a la causa, i que tampoc en aquest cas queda provat que ni Jacint Solana ni Xavier Ferré hagin comès cap delicte.

El lloguer dels xalets pel CRAE Codina

A mesura que el cas anava prenen forma, el jutge va decidir imputar també a Prat, a Agustí i al Pare de Jacint Solana, Jacint Solana Pallejà. A Prat com a màxim representant d'INNOVA i amic del pare d'un dels imputats, qui va assegurar que no supervisava la contractació de tot el personal i que no podia estar pendent de tots i cadascun dels 3.500 treballadors d'INNOVA.

A Enric Agustí i a Jacint Solana (pare), els van imputar per presumpte tràfic d'influències en el cas del lloguer dels dos xalets on actualment s'ubica el CRAE Codina, un centre de menors. Segons l'auto, existien indicis que Solana i Agustí haguessin comès algun delicte en l'adjudicació a dit del lloguer d'aquest centre, el primer com a constructor i propietari dels dos pisos on actualment s'ubica, i el segon com un dels màxims responsables de SAGESSA.

De nou el jutge assegura que no queda provat que hi hagi hagut cap delicte, però posa l'accent en alertar dels estranys processos de contractació directa d'INNOVA.