Les escoles avisen: compte amb el Whatsapp... dels pares

Organitzar aniversaris, comprovar quins deures han de portar els nens, acordar, en el cas dels més grans, si poden arribar a casa una mica més tard ... Aquests són només alguns dels usos pràctics, que porten sobretot a les mares, a crear grups de Whatsapp per tenir contacte amb totes les famílies de la classe dels seus fills o de l'equip de bàsquet. Però en algunes ocasions, aquests grups són també escenari de discussions de parella, baralles entre famílies o aquelarres contra el professor o l'entrenadora de torn.

Fins al punt que, cada vegada més escoles, inclouen en les seves xerrades d'inici de curs recomanacions perquè els pares facin un bon ús d'aquesta eina. És el cas de l'Escola Pia Sant Antoni de Barcelona, que aprofita les reunions pedagògiques que fan amb els pares a principi de curs per demanar-los que siguin respectuosos en els seus comentaris i, sobretot, que no utilitzin el WhatsApp per assegurar-se que els seus fills no s'obliden dels deures. El director Ramon Beringues constata que "sovint, els pares volem ajudar tant als nostres fills, que ens deixem créixer ni fer-se autònoms. Si un dia el nen no porta els deures, pot ser bo que la professora li pregunti què ha passat i li recordi que ha de ser responsable de les seves tasques. En canvi, si sempre solucionem això els pares, no els estem ajudant a créixer ". Les mares i els pares, insisteix Beringues "no podem fer d'agenda dels nostres fills. Ells han d'apuntar els deures i el material que necessitarà i assumir aquesta responsabilitat".

Un altre efecte derivat de la generalització dels grups de pares és com qualsevol incident que passa al centre fa disparar les alarmes de forma immediata al xat. "Abans, diu un professor del CEIP Escola de la Concepció, de Barcelona," si un nen es queia al pati, al cap d'una setmana tots els pares ho sabien. Ara la notícia d'aquest accident s'expandeix en un minut ". I la immediatesa, "unida a la descontextualització dels missatges", pot acabar provocant, segons alerta el sociòleg i director del màster d'humanitats de la UOC (Universitat Oberta de Catalunya), Francesc Núñez, que el grup de WhatsApp es converteixi per unes hores a la plaça pública en què es carrega contra un determinat professor o contra la direcció del centre. "Quan un fa un comentari, explicant que el teu fill ha caigut a l'escola, tu ho fas des del teu context. Pots estar prenent un cafè amb altres pares o de camí a la feina. I en aquest context, el que escrius, té un significat determinat. Però al enviar al grup de WhatsApp, entra en un espai públic, el teu missatge pot ser copiat i reenviat a altres fòrums, i arriba de forma immediata a altres mòbils, a altres persones que estan en altres contextos i llavors, la informació es llegeix d'formes molt diferents. I això dóna lloc als malentesos, les ofenses, el sentir agredit, el pensar però què diu aquest ?, que s'ha pensat aquesta mare? O què s'han cregut els professors? "

També són freqüents els malentesos i les discussions entre famílies, que normalment es queden en l'àmbit privat però que, de tant en tant, arriben fins a l'escola. La directora de l'Institut de Llançà, Carmen Barceló explica que no és la primera vegada que ha d'intervenir per evitar que una baralla entre pares afecti el clima del centre. "Hi ha pares que primer actuen i després pensen que la baralla virtual s'ha sortit de mare, llavors ho expliquen al centre. I potser les famílies han arribat a l'insult o fins i tot a l'enfrontament directe, però els seus fills són companys a classe, i s'han de veure cada dia. En algun cas jo he hagut de parlar amb els fills, que solen estar molt avergonyits del comportament dels seus pares, i demanar-los que tinguin més sentit comú que els seus pares i que mantinguin una relació correcta i respectuosa ". Barceló considera que arribats a aquest punt és més fàcil resoldre el conflicte amb els fills d'intentar reconciliar als pares. "Em veig més capaç de convèncer els xavals que als seus pares. Els pares teòricament ja ho saben, però quan a un d'ells li sembla que algú està perjudicant el seu fill, li salten totes les alarmes. I en aquest estat és realment difícil raonar amb ells "

El sociòleg Francesc Núñez considera que és sobretot "una qüestió de temps" el que les famílies aprenguin a fer un ús més racional d'aquesta eina, que com altres xarxes socials té molts aspectes positius però davant la qual cal ser escèptic. "Tots som molt crítics i diem que la informació que corre per les xarxes socials no està contrastada, i que qualsevol pot mentir. Però en la pràctica, tothom acaba picant i dóna per bones afirmacions que no sabem si són certes."