Un coll de sauròpode de 5 metres

Isona i Conca Dellà

Investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) i la Universitat de Saragossa han extret en la campanya d’excavacions d’enguany al jaciment d’Orcau--‐1 (Pallars Jussà) un coll de sauròpode de més de 5 metres de longitud. L’estructura fabricada per treure intacte el fòssil que els paleontòlegs anomenen “mòmia”, pesava uns 2.500 quilos. L’operació d’extracció i trasllat va ser tot un èxit malgrat les grans dimensions i pes de la peça. L’estudi d’aquest fòssil únic aportarà noves informacions sobre els dinosaures sauròpodes que van viure al Pirineu abans de la seva extinció.

L’operació per extreure i traslladar la mòmia (nom col·∙loquial que es dóna al bloc format pel fòssil, la roca que l’envolta així com estructures metàl·∙liques i escuma de poliuretà que protegeix el fòssil) va durar gairebé 5 hores i va requerir l’ús d’una potent retroexcavadora. En primera instància, es va haver de fer el camí per poder accedir al lloc on es trobava el fòssil i, posteriorment, es va carregar la peça en el remolc que la va transportar fins al poble més proper de l’àrea d’Isona i Conca Dellà (al Pallars Jussà, Lleida). L’accés al jaciment d’Orcau--‐1 és complicat i durant els darrers anys de les campanyes d’excavació ja s’havia anat preparant el terreny per quan arribés el moment d’extreure aquest fòssil. La mòmia fa uns cinc metres i mig de llarg per un metre i mig d’ample i s’estima que pesa entre 2.000 i 2.500 quilos. És la més gran realitzada mai per l’equip d’investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) i la Universitat de Saragossa i, probablement, una de les més grans mai fetes a Europa. Per als investigadors era interessant extreure el bloc sencer perquè les vèrtebres es troben en connexió anatòmica, és a dir, disposades tal com estaven en l’animal en vida, un fet bastant excepcional en les restes de dinosaures que es troben al Pirineu, sovint formades per peces aïllades i disperses.

Ampliar

Àngel Galobart, cap del grup de recerca del Mesozoic de l’ICP, ha destacat la importància d’aquesta peça. “Aquesta troballa té per nosaltres un triple interès: el científic, ja que tenim un esquelet que es trobava en connexió anatòmica i que ens pot aportar una valuosa informació, la divulgativa, perquè esperem que un cop preparat sigui un element expositiu de primer ordre en el Museu de la Conca Dellà i, finalment, l’històric, perquè aquesta extracció ha estat la culminació d’uns treballs que varen començar fa gairebé 60 anys”, ha comentat.

Les restes inclouen 7--‐8 vèrtebres de la zona del coll i les primeres costelles d’un dinosaure sauròpode que va viure en aquesta zona fa uns 68 milions d’anys.

A partir de les restes trobades, s’estima que aquest animal devia fer entre 15 i 20 metres de llarg. És un dels sauròpodes més grans que s’han trobat al Pirineu, ric en restes d’un grup de dinosaures sauròpodes conegut com a titanosaures al qual pertany aquesta resta. En el jaciment proper d’Orcau--‐2 s’han identificat nombroses petjades de titanosaure, el que fa suposar una abundància relativa important d’aquest grup en el passat.

Aquesta nova troballa s’emmarca dins l’estreta col·∙laboració que el grup de recerca del Mesozoic de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont manté amb el grup Aragosaurus de la Universitat de Saragossa per tal d’avançar en l’estudi dels dinosaures del Pirineu. “Representa una part molt significativa d’un esquelet que ens pot aportar una valuosa informació sobre la mida i la biologia d’aquest dinosaure”, ha explicat Bernat Vila, investigador de la Universitat de Saragossa. Cal destacar que l’excavació d’aquest fòssil ha rebut un ajut de la prestigiosa National Geographic Society concedit al grup de recerca liderat per Vila.

El Museu de la Conca Dellà (a Isona) també ha participat en l’excavació i allotjarà la peça un cop s’hagi restaurat i estudiat, un procés que durarà diversos mesos i durant el qual s’extraurà la matriu de roca que inclou el fòssil. Les campanyes d’excavació dels darrers tres anys al jaciment d’Orcau--‐1 han estat finançades a més pel Ministerio de Economía y Competitividad, l’Institut d’Estudis Ilerdencs i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

El jaciment d’Orcau--‐1 es coneix des dels anys 50 del segle passat però per diversos motius no s’ha excavat de manera sistemàtica fins aquests darrers anys. Va ser descobert l’any 1954, quan van començar a aflorar en superfície les primeres restes de dinosaures, però posteriorment les excavacions es van aturar fins als anys 80 per problemes econòmics. L'any 1983--‐84 s'hi van reprendre les excavacions i es van identificar més restes de l'espècie que finalment es va excavar la setmana passada. L’ICP i la Universitat de Saragossa hi excaven regularment des de l’any 2012.