Aki Kaurismäki: “Som esclaus del capital”

Barcelona

Kaurismäki atén els periodistes sense parar de fumar amb una copa de vi a la mà.Com si fos un dels seus personatges parla pausat i diu amb sornegueria que va deixar la seva feina a la construcció i es va fer cineasta perquè no havia de treballar però que “fins i tot per fer cinema sóc massa mandrós”

La seva ultima pel·lícula “Le Havre”, premi de la crítica a Cannes 2011 va voler mostrar que els immigrants

“ esperen respecte però Europa no els ofereix una merda, tot esta basat en el capital , no hi ha interès en l’ésser humà som esclaus del capital”

Sobre el futur assegura estar d’acord amb Stephen Hawking en que la intel·ligència digital destruirà la humanitat “vam tenir la nostra oportunitat la humanitat no té futur”.

Kaurismäki va demostrar el seu compromís polític el 2003 quan va ser nominat a l’ Oscar a millor pel•lícula estrangera per “Un hombre sin pasado” i va rebutjar participar de la festa” perquè dues setmanes més tard començava la guerra d’Irak”.

La seva pel·lícula preferida és l’Age d’or ( La edad de oro) coescrita per Buñuel i Dalí i pel que fa la seva filmografia creu que totes les pel·lícules que ha fet són més o menys mediocres però potser es queda amb “Agárrate el pañuelo Tatiana” que també forma part del cicle que li dedica la filmoteca.

De la seva últim llargmetratge “ Le Havre” en fa 5 anys, en altres ocasions ha dit que es retirava del cine ara assegura amb sentit de l’humor que està retirat fins la propera pel·lícula.

El cicle que apadrina a la filmoteca està dedicat tant a ell com seu amic Peter von Bagh, mort recentment amb qui va cofundar el festival “El sol de mitjanit”, un certamen utòpic, no competitiu on es projecten pel·lícules durant 5 dies de forma ininterrompuda, 5 dies durant els quals al nord de Finlàndia on no es pon el sol .