¿No tienes cuenta?

Regístrate

¿Ya eres usuario?

Entra en tu cuenta

O conéctate con

20 anys sense pagar cànon per l'aigua del Ter

La comissió d'investigació d'Aigües de Girona, Salt i Sarrià de Ter posa al descobert que entre 1992 i 2012 l'Ajuntament de Girona hauria d'haver cobrat 30 milions d'euros. Els anteriors governs no van controlar què feia l'empresa mixta amb els beneficis que obtenia.

 

La comissió d'investigació que va crear l'Ajuntament de Girona ha posat al descobert que l'empresa Aigües de Girona, Salt i Sarrià va estar 20 anys sense pagar cànon a l'Ajuntament. Una autèntica fortuna, uns 30 milions d'euros, que haurien d'haver anat a parar a les arques públiques.

L'empresa mixta Aigües de Girona, Salt i Sarrià, com totes les concessionàries, ha de derivar bona part dels seus beneficis als propietaris de la concessió, en aquest cas als ajuntaments de Girona, Salt i Sarrià de Ter. Això es coneix com el cànon. Però durant 20 anys, entre 1992 i el 2012, no ho va pagar. Tampoc els governs municipals de l'època ho van incloure a cap contracte de concessió ni van exercir cap control sobre la gestió. En aquell període a Girona governaven els socialistes Joaquim Nadal i Anna Pagans.

Extrapolant el cànon actual, es calcula que són 30 milions els que haurien d'haver ingressat, sobretot Girona, i una petita part Salt i Sarrià de Ter. Segons l'Ajuntament de Girona podrien ser més, ja que el càlcul del cànon actual s'ha fet amb dades de consum en època de crisi.

L’actual govern de Girona i la intervenció municipal van impulsar, al principi d'aquesta legislatura, una auditoria de gestió sobre Aigües de Girona, que va posar al descobert que l'empresa tenia molts beneficis dels quals l'ajuntament no en veia ni un duro. Davant d'això, l'actual consistori va exigir 12 milions per prolongar-li la concessió entre el 2012 i el 2020. L'empresa va acceptar i va pagar. Els beneficis dels 20 anys anteriors, segons la intervenció municipal, quedaven ocults perquè declarava que tot era per pagar serveis i inversions.

La comissió també ha posat al descobert que Narcís Piferrer exercia el control absolut de la concessió, ja que apareix, a les diferents societats, com a president, conseller delegat o director general. Fins que l'actual govern i la intervenció de l'ajuntament de Girona hi van posar fre, Piferrer feia i desfeia sense cap control. Decidia la inversió, l’endeutament, el cost del serveis, les compensacions als treballadors i adjudicava obres a dit. A més, no paga la seva factura de l’aigua, com tampoc la paga cap dels treballadors de l’empresa.  A la comissió d'investigació, a preguntes dels regidors de l'ajuntament, Piferrer va dir que si calia tornava els diners dels rebuts que no ha pagat durant anys.

Aquesta comissió també ha tret a la llum que Aigües de Girona venia l’aigua més barata a tercers que als ciutadans de Girona. Per un dret històric, Girona és l'única ciutat que pot extreure aigua del riu Ter gratis. Tot i això, l'empresa que fa tres dècades que té la concessió, Aigües de Girona, Salt i Sarrià, ha estat venent l'aigua més barata al Consorci de la Costa Brava que als propis ciutadans de Girona. El Consorci, format per la Diputació de Girona i els 27 ajuntaments del litoral,  subministra aigua potable als municipis de la Costa Brava. El cas és que, mentre que durant anys s'ha anat pujant als gironins la tarifa de l'aigua, es disparava el benefici del consorci de la Costa Brava, que es calcula de mig milió d'euros cada any. Segons els tècnics que han comparegut a la comissió d'investigació, si s'hagués venut al Consorci al preu que tocava, durant anys no caldria haver pujat l'aigua del gironins o fins i tot es podia haver rescatat la concessió. A la comissió d'investigació s'ha assenyalat, a més a més, com una irregularitat que el preu de l'aigua al Consorci es fixés quan al consell d'administració hi era Manel Serra, que d'una banda era regidor a l'ajuntament de Girona i, al mateix temps, gerent del Consorci de la Costa Brava.

En un comunicat, el Consorci de la Costa Brava ho nega. Diu que no es poden comparar els preus que paga el consorci amb els que paguen els ciutadans de Girona perquè és diferent el “servei en alta” del “servei en baixa o de distribució”.

 

Escolta la regidora d'Hisenda de Girona, Maria Àngels Planas

Cargando