Tres anys de presó a vuit acusats pel setge al Parlament
El Tribunal Suprem ha revocat la sentència de l'Audiència Nacional que absolia aquests manifestants i ha imposat a 8 d'ells una pena de tres anys de presó per delicte contra les altes institucions de l'Estat
Tensió a les portes del Parc de la Ciutadella el 19 de juny de 2011, quan es van produir els fets / ACN
Barcelona
Segons el Suprem, els magistrats de l'Audiència Nacional van cometre "un error" a l'hora de valorar si estava per sobre el dret de llibertat d'expressió i de reunió dels manifestants a l'efecte del setge que va suposar "paralitzar el treball ordinari de l'òrgan legislatiu", afectant "no només el dret fonamental de participació política dels representants polítics i, en general, dels ciutadans catalans, sinó els valors superior de l'ordre democràtic".
L'Audiència Nacional va donar més pes a la llibertat d'expressió dels manifestants, però el Suprem creu que el dret de manifestació dels acusats no pot "neutralitzar" un principi tant important com el de garantir el funcionament d'una institució democràtica com el Parlament català, que representa "tota la ciutadania".
La sentència de l'Audiència Nacional que ha tombat el Suprem s'havia prés com una ratificació del dret de manifestació davant les limitacions de la llei mordaça del govern del PP.
El Tribunal Suprem no repeteix el judici com fins i tot demanava la fiscalia en el seu recurs, però sí que condemna 8 dels 19 acusats que havien quedat absolts a 3 anys de presó per un delicte contra les altes institucions de l'Estat, com demanaven la Generalitat i el Parlament.
Es tracta de José María Vázquez Moreno -a qui l'Audiència Nacional va condemnar per una falta lleu a quatre dies de localització per haver pintat la jaqueta de Montserrat Tura- José López Cobos, Angela Berguillos, Jordi Raymond, Ciro Morales, Olga Alvarez, Ruben Molina i Carlos Munter.
La sentència inclou un vot particular d'un dels magistrats del Suprem, que era favorable a mantenir l'absolució dels acusats. Diu que el Tribunal hauria d'haver tingut en compte "la situació actual" i el paper de les institucions en el context d'una "realitat social conflictiva".
