Cultivar blat de moro transgènic al costat del convencional sense risc de contaminació és possible

Girona

S'han validat dos mètodes totalment físics. El primer consisteix en plantar una franja de blat de moro convencional a l'extrem d'un camp transgènic perquè faci de tampó. I en el segon, es tracta de sembrar amb prou temps de diferència perquè quan el blat transgènic pol·linitza, el blat convencional no estigui en flor.

La Directora de l'Institut de Tecnologia Agroalimentària de la UdG, Maria Plà, diu que els resultats són plenament vàlids perquè l'assaig s'ha fet en una zona “on el 75% dels camps són transgènics” i, per tant, també s’assegura l’èxit en zones on el transgènic no exerceix tanta pressió.

A més, Pla  diu que aquí el temps de cultiu del blat de moro és tan ampli que la possibilitat de pactar els períodes de sembra és perfectament factible.

El projecte PRICE ha durat 3 anys, s'hi han invertit més de 3 milions d'euros i s'han fet assajos a Catalunya, la República Txeca i Alemanya. També s'ha provat blat de moro transgènic que no produeix pol·len (androestèril) i els resultats han estat positius i s'ha desenvolupat un nou mètode per quantificar la presència de transgènic en camps convencional que és més simple, ràpid i econòmicament competitiu.

A comarques de Girona, més de la meitat del blat de moro que es planta és transgènic i està especialment extès a l'Alt i el Baix Empordà. A diferència d’altres països, on hi ha normes estrictes sobre distàncies entre camps (les distàncies, segons els països, poden anar de 25 metres fins a 800), aquí només es segueixen les recomanacions que fa el venedor de llavors.

La importància de l’estudi és que s’ha validat plenament que aquestes recomanacions –espaiar sembres i establir franges tampó- són plenament efectives i no es produeix contaminació i, si se’n detecta, és tan lleu que no impedeix vendre el blat de moro com a convencional.

Diferent és la situació del blat ecològic, que no accepta cap tipus de traça transgènica. Però a comarques de Girona se’n planta poquíssim. Aquí la majoria es destina a la producció de pinso i com que es planta poca soja, la que s’importa ja és transgènica.

La opció entre blat de moro transgènic o convencional, per tant, té més a veure amb la producció. El transgènic és resistent al taladre, que fa malbé el convencional. En zones on el taladre no actua, com a la Garrotxa, tot el blat de moro que es planta és convencional.