L’origen mitològic de Frankenstein i Juràssic Parc

Tarragona

"Prometeu té un rerefons altruista perquè va robar el foc de Zeus pels humans", Helena Gallardo guanyadora de la XI edició del Premi Hèracles en l'àmbit de les llengües i cultures grega i llatina que convoca anualment la Secció Catalana de la Societat Espanyola d'Estudis Clàssics. La pervivència del mite de Prometeu en la literatura i el cinema de ciència ficció: Frankenstein i Juràssic Park és el nom del treball de recerca d’aquesta estudiant que en treu la idea a partir d’una conversa amb el seu pare, també gran amant de la ciència ficció. D’aquí que l’Helena s’ha capbussat en la mitologia per fixar l’origen de Prometeu . “És un tità una figurà entre el deus i els humans i que va robar el foc de Zeus i el va donar als humans”. ”Va rebre un càstig pel que el van condemnar a romandre lligat a una roca a la muntanya del Caucas on una au li devorava el fetge durant el dia i li tornava a créixer durant la nit fins que va passar Hèracles (Hèrcules) per allí i el va alliberar”. Justament aquest element de foc, de donador de civilització, progrés i , sobretot vida, és on l’Helena contempla a la novel.la de Mary Shelley. L’Helena ens recorda que el títol de la creadora del monstre contemporani ja ens avisa Frankenstein o el Prometeu Modern. “Victor Frankenstein crea un monstre i dóna vida, i com Prometeu desafia a Zeus, Víctor desafia al Déu cristià amb la qual cosa ell dona vida i sap les conseqüències que pot tenir un acte com aquest”.

En el cas de Juràssic l’Helena explica “ que no es reconeix tant el mite de Prometeu , com a creador de vida, com el de Pandora. Zeus va donar a pandora una caixa amb tots els mals tancats i li va dir “no l’obris” i Pandora la va obrir”. Aquesta capsa vindria a ser el Park i els mals els dinosaures que s’hi troben reclosos que tard o d’hora s’acaben escampant causant els mals.

Aquests només són alguns dels elements que apareixen en una entrevista que us convidem a escoltar clicant al reproductor que encapçala aquest text.