Junts pel Sí guanya àmplicament a Tarragona i C's supera PP i PSC

Reus

Junts pel Sí ha guanyat les eleccions a la demarcació de Tarragona. Ho ha fet amb una àmplia majoria, tot i que en alguns municipis no han estat la primera força política. La llista de Mas, Junqueras i Romeva ha aconseguit 9 dels 18 diputats en joc a la demarcació. Els resultats són inferiors respecte el 2012, quan la suma de CiU i ERC va aconseguir 10 diputats, però també és cert que la coalició ha aconseguit més vots (també perquè la participació ha sigut més alta).

Ampliar

La gran sorpresa, però, ha estat ciutadans, que de tenir un diputat al Parlament per Tarragona, ara en passa a tenir 4. Es consolida la irrupció del partit d’Albert Rivera a la demarcació després dels ja espectaculars resultats de les municipals del darrer mes de maig. Aquest diumenge han aconseguit prop de 80.000 vots.

El PSC aguanta l’estocada que se li augurava i aconsegueix dos diputats i prop de 50.000 vots. Pràcticament han calcat els resultats de fa tres anys, però l’increment de participació li ha restat un diputat (fins ara en tenien 3).

Ampliar

La CUP irromp al Parlament en representació de Tarragona amb un diputat. Havien tret 13.000 vots fa tres anys; van incrementar espectacularment durant les municipals, i ara n’han aconseguit 30.000 i representació a l’hemicicle. De fet, el partit de Sergi Saladié s’ha quedat a tocar del PP d’Alejandro Fernández, que ha perdut prop de 16.000 vots a la demarcació, on continua en caiguda lliure.

A Tarragona, C’s arrassa...

A Tarragona ciutat ha guanyat les eleccions la candidatura de Junts pel Sí, amb més de 20.000 vots, però els que realment han aconseguit sorprendre totes les previsions han estat Ciutadans.

El partit d’Albert Rivera va aconseguir poc més de 7.000 vots l’any 2012 a les eleccions al Parlament. Aquest passat mes de maig, van aconseguir no només igualar els resultats sinó incrementar-los en un centenar.

Però aquestes eleccions catalanes, C’s han aconseguit a la ciutat de Tarragona prop de 18.000 vots, multiplicant per 2,5 els seus millors resultats.

Molt diferent és la situació del PP, que tot i remuntar respecte les municipals, perd més de 4.000 vots a Tarragona respecte el 2012 (de prop de 12.000 passen a menys de 7.400). El PSC, de la seva banda, aguanta els resultats respecte el 2012 i es mantenen per sobre dels 9.500 vots (cal tenir en compte que el factor Ballesteros dóna als socialistes més de 14.000 vots a les municipals).

A Reus CiU i ERC guanyen àmpliament

Respecte els resultats del 2012, a la capital del Baix Camp, la suma de nacionalistes i republicans perd votants, però aconsegueixen una victòria clara a la ciutat. Més tenint en compte que la CUP ha duplicat els seus resultats de fa tres anys (tot i que perden pistonada respecte les municipals, quan van aconseguir prop de 7.000 vots. Ara s’han quedat lleugerament per sobre dels 4.000).

El PSC remunta després de la patacada de les municipals, però encara es troben per sota del nombre de vots del 2012 (es troben al voltant dels 6.000, el 2012, en van treure més de 6.300, i a les municipals del passat mes de maig, 5.300); i el PP guanya 2.000 vots a la ciutat respecte el passat més de maig, per bé que en perden prop de 3.000 respecte el 2012.

Ciutadans també manté la tònica general a Reus... Des del 2012, que van treure poc menys de 4.000 vots, no han parat de créixer. Ara n’han tret més de 12.000.

Participació més alta que mai

La participació durant la jornada del 27-S a la demarcació de Tarragona ha superat el 76%, el que representa un rècord absolut en unes eleccions al Parlament de Catalunya.

A les 18.00h ja s’albirava que tot plegat havia mobilitzat bona part de la ciutadania. A aquella hora havien votat el 61,8% dels electors, nou punts per sobre respecte l'any 2012. De fet, a les 13h ja se superava en set punts els anteriors comicis al Parlament, una tendència que ha anat en augment.

I hi ha alguns punts del territori que han registrat xifres encara més astronòmiques, com el Priorat, on s’ha superat el 85%.

A la demarcació es van obrir 370 col·legis electorals i es van constituir 1.002 meses; a la majoria es van veure cues per poder dipositar el vot.