Vetlladors precaris

Barcelona

Estan contractats a través de 2 empreses i 2 fundacions que han de competir periòdicament per aconseguir el contracte a cada un dels serveis territorials.

Això comporta una doble precarització per als treballadors: depenen de la Generalitat per saber quantes hores treballaran cada curs i depenen dels concursos per saber per quina empresa concreta els contractarà.

Des de fa anys són 2 empreses i dues fundacions les que es reparteixen el gruix del sector. Els vetlladors acostumen a treballar sempre a les mateixes escoles, o com a mínim a les mateixes zones, però canvien d'empresa, i sovint també de condicions laborals, en funció de quina d'elles es fa amb el contracte per aquell curs. Des del sindicat CCOO, el secretari general d'ensenyament, Manel Pulido reclama a l'Administració que contracti directament aquest personal: “Reclamem que aquest personal passi a formar part del personal propi de l’administració”.

Fa temps que els sindicats i també el Síndic de Greuges reclamen també que el personal auxiliar que atén als infants i joves amb necessitats educatives especials es contracti “vistes les necessitats de les escoles” i no com passa ara, que el departament fixa un topall d’hores –aquest curs són 23612 hores setmanals- que es distribueixen entre el conjunt dels alumnes que ho necessiten.

El departament insisteix que aquest topall d’hores “és ampliable” en funció de les necessitats però les empreses del sector diuen que a la major part dels serveis territorials, a hores d'ara ja tenen distribuïdes “el total d’hores” que els han adjudicat per aquest curs.

Les empreses han traslladat a l’administració dues peticions més: que incrementi el preu que paga per cada hora –perquè diuen el marge econòmic actual és “insignificant”- i una major estabilitat en els contractes; fins i tot diu el Director General de la Fundació Pere Tarrés, Josep Oriol Pujol un sistema similar al de les escoles concertades, que tenen garantida la subvenció de la Generalitat mentre compleixin les condicions que l'administració els demana. Això permetria a les empreses “donar més estabilitat” als seus treballadors i per a les entitats “el fet que fos un servei concertat” també “ens ajudaria a tenir una estabilitat que ara mateix és molt complicada”.

Com la resta de proveïdors de la Generalitat, durant els darrers anys, aquestes entitats –Serunion, Fundació Pere Tarrés i Fundació Catalana de l’Esplai- també han cobrat amb retard fins al punt que alguns han hagut de demanar crèdits per pagar als seus treballadors.

A partir del pròxim mes de maig, les empreses hauran de presentar-se a un nou concurs per fer-se amb alguna de les 9 zones en què es divideixen les escoles de tot el territori, llevat Barcelona ciutat, que convoca a través del consorci el seu propi procés d’adjudicació. Si alguna d’elles aconsegueix el contracte d’una zona que no tenia fins ara, es quedarà amb la plantilla que fins ara treballava en aquella zona “subrogada”.

Des de la Generalitat expliquen que aquest curs han fet un esforç per millorar l’atenció als alumnes amb necessitats educatives especials, contractant de forma directa 360 persones més entre Educadors d’Educació Especial, Tècnics d’educació infantil i Integradors socials. Respecte als auxiliars, popularment coneguts com a “vetlladors” consideren que és més adequat l’actual sistema de contractació externa perquè és un servei que es fa “a demanda” i on les necessitats “varien molt d’un curs per un altre”.