Els murals de Sixena a judici

Barcelona

El Govern de l'Aragó pretén invalidar la cessió dels frescos que en el seu dia van fer les monges responsables del monestir. Els murals es van extreure de la sala capitular del Monestir en dos moments: l'any 1937 després que un incendi provocat pels anarquistes afectés greument les pintures i en una segona fase, l'any 1960 quan el Ministeri de Cultura va demanar al MNAC que es fes càrrec dels murals restants, que estaven a la intempèrie.

Les monges de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem, responsable del monestir, van cedir formalment en dipòsit les obres mitjançant un comodat, és a dir un préstec indefinit, que segons els advocats de la Generalitat i del Museu Nacional només podria revocar-se en circumstàncies excepcionals, com ara que el Museu no conservés o exhibís de manera adequada les obres.

El Govern de l'Aragó sosté en canvi que n’hi ha prou que les monges hagin canviat d’opinió. L’advocat del govern Aragonès, Alberto Gimeno explicava a les portes del tribunal que tenen documentació que acredita que les monges volen recuperar les pintures, “que són seves” i que “són béns de Sixena”. Per l’advocat el fet que el Museu Nacional hagi conservat bé les pintures no té cap rellevància jurídica perquè “qualsevol museu té l’obligació de conservar els bens dipositats en ell”.

Els advocats de la Generalitat i del Museu Nacional sostenen en canvi que el dipòsit de les pintures es va fer seguint els tràmits legals i que de fet, l’any 1992 la llavors priora de l’orde de Sant Joan de Sixena va deixar per escrit la seva voluntat de donar definitivament les pintures al museu, cosa que no es va arribar a produir perquè la religiosa va morir abans d’obtenir el vistiplau de la Santa Seu.

El director del Museu Nacional d’Art de Catalunya, Pepe Serra diu que ells no posen en qüestió la propietat de les obres però si creuen que el Museu els aporta un valor afegit “indubtable”. “El treball de custòdia, conservació i posada en valor de les obres les dota d’un context excel·lent per al seu coneixement i el seu accés universal.”

La Generalitat intentarà acreditar també el risc altíssim que les obres resultin danyades si s'intenta desenganxar-les de la paret on s'exhibeixen ara. Advertiran també que una decisió judicial obligant el retorn de les obres “obriria la caixa de pandora” perquè permetria desmembrar les col·leccions dels principals museus de tot l’estat.

Hi ha una altra causa oberta pels béns de Sixena, referida als 97 objectes del Monestir que les monges van vendre a la Generalitat i al Museu en tres contractes diferents. Objectes com una casulla eclesial, alguna pintura i objectes domèstics pels quals es van pagar uns 40 milions de pessetes i que ara estan valorats en 240.000 euros. El govern de l’Aragó vol que es declarin nuls aquests contractes de compravenda i ja han guanyat el cas en primera instancia. De fet s’espera que en els pròxims dies la jutge fixi una data perquè es faci efectiu el retorn d’aquestes obres malgrat que la Generalitat ja ha presentat recurs a l’Audiència Provincial i preveu, si cal, arribar fins al Tribunal Suprem