Crònica del canvi d'estratègia política de l'alcalde Carles Pellicer

Reus

Després de mesos de negociacions, Convergència i Unió, al capdavant del govern de Reus ha aconseguit el seu anhel i aprovarà uns pressupostos pel 2016. I encara que des del govern s’esforcin en assegurar que l’aprovació de dilluns és gràcies al canvi d’actitud de la oposició, en realitat és el govern qui ha canviat de tarannà. Això només s’explica perquè l’aprovació de dilluns és la clau, fins ara, del mandat en minoria de Carles Pellicer i ho és per dues raons. La primera: permet impulsar les polítiques del govern i assegura la possibilitat d’arribar fins les properes eleccions el 2019 prorrogant els comptes, si s’escau. La segona, i potser la més important: amb un ajuntament tant fragmentat ideològicament s’ha demostrat que es poden trobar punts d’acord i de diàleg.

Pellicer i el diàleg

Aquest era un dels handicaps del mandat: demostrar que Carles Pellicer era un bon negociador. I amb el succeït en les darreres setmanes queda clar que ho és, si es posen sobre la taula les cartes que més interessen a qui més li convenen.

Després del primer mandat com alcalde, totes les veus crítiques al sí de la oposició, i fins i tot en la coalició amb el Partit Popular, apuntaven cap a la manca d’experiència de Pellicer a l’hora d’asseure’s a parlar i a debatre.

S’explicava, entre els passadissos del consistori, que en algunes reunions importants l’alcalde s’apartava, deixant la tasca en els seus tècnics i homes de confiança... i la oposició aprofitava per sucar-hi pa i atacar la figura del batlle pel que definien com a ‘manca de coneixement i aptituds en les negociacions’.

Aquest mandat, el panorama sorgit de les eleccions del mes de maig preocupava i molt als principals agents polítics de la ciutat. I és que, a més de la complicada aritmètica municipal, amb 7 formacions al consistori, els partits anomenats tradicionals havien sofert un retorcés importants. CiU havia perdut 3 regidors, el PSC 4, els mateixos que el PP... En canvi, dues formacions relativament joves, la CUP i Ciutadans, trepitjaven els talons d’aquells qui havien guanyat les eleccions. Aparentment, el panorama obligava a pactar amb forces diametralment oposades a CiU i els seus principis polítics.

Nous aires

Pellicer però ha estat capaç de canviar la situació. El govern municipal s’esforça en explicar que és la oposició qui ha virat el discurs i el to, i que CiU sempre ha estat predisposada al diàleg. Res més lluny de la veritat. Ha estat l’equip de l’alcalde i el mateix alcalde els que han fet un important canvi d’actitud. I el canvi els ha sortit rodó.

Mentre algunes formacions a la oposició (PSC i C’s) continuen assegurant que no se’ls lliura la informació i que el govern es tanca en banda en les seves propostes i suggeriments, d’altres grups com Esquerra, el PP i fins i tot la CUP, parlen obertament de canvi de tarannà.

Això obeeix, clarament, a una estratègia política a llarg termini. Amb l’aprovació d’aquests pressupostos, Pellicer s’assegura demostrar que sap negociar amb els més complicats (ha aconseguit una abstenció de la CUP que és, al cap i a la fi, el que permetrà l’aprovació dels pressupostos) i ha estat prou hàbil com perquè el PP avali uns pressupostos que compten amb el vist i plau de l’extrema esquerra i l’independentisme.

Tot plegat és, a més d’una jugada deliciosament ben planificada, un cop baix a l’altra formació amb voluntat de govern a la ciutat. El PSC, que s’ha enfonsat en les eleccions passades, queda ara arraconat a l'oposició, i el to paternalista de l’alcalde el passat dijous renyant al portaveu socialista, Francesc Vallès, no fa més que confirmar que el PSC és exactament on Pellicer volia: instaurat en el ‘no’ constant. No s’entén que els socialistes presentessin esmenes als pressupostos que ni tan sols es posessin sobre la taula en la reunió de la comissió de serveis generals on es va aprovar l’expedient definitiu que se sotmetrà a votació al plenari d’aquest dilluns.

La jugada mestra de Pellicer li dóna ales pel 2016 i li permet encarar un mandat complicadíssim amb renovades forces. I el més meravellós de tot, és que segons el govern, el canvi d’actitud és a la oposició, per tant, si les coses en el futur no funcionen, la culpa també serà de l'oposició.