Cada mes llencem 7.000 quilos de joguines

Barcelona

L'any 2015, als punts verds de la ciutat de Barcelona es van recollir uns 7000 quilos de joguines cada mes, una xifra que es va duplicar al gener i al desembre. El mes de setembre, just a la tornada de vacances, a les llars també es fa neteja de puzles, peluixos i jocs de tota mena que en el millor dels casos arriben al centre de classificació que la Fundació Formació i Treball té a Sant Adrià de Besos.

Els encarregats de fer aquesta revisió són persones en risc d'exclusió a les que, combinant formació i treball pràctic, s'intenta preparar per tornar al mercat laboral. En moments com aquests, que han de classificar 30 tones d'objectes, van molt per feina i no es paren a comptar si els puzles o els jocs de taula tenen totes les peces, amb la qual cosa en la majoria dels casos van a parar al contenidor de cartó. Es comproven camions, cases de nines i es proven les joguines electròniques. Això i les bicicletes és el que després surt amb més facilitat, bé en els lots que demanen les assistentes socials per cobrir les necessitats de les famílies que no en poden comprar, bé per vendre'ls, a un preu simbòlic, a alguna de les Botigues Amigues que té la mateixa fundació.

La Mari Carmen treballa a la que està ubicada a la seu del carrer Ramon Llull de Sant Adrià. Diu que troba a faltar que als nens que vénen a cedir les joguines que ja no volen, no els interessi més “què passa després”. “M’agradaria que no es limitessin a deixar-los a la zona de recepció de joguines i que baixessin al taller per veure el procés que se segueix perquè aquest objecte torni a un altre nen”. Potser així “s’ho pensarien abans de llençar coses que encara són útils”

No hi ha dades oficials del volum de joguines que van a parar a les escombraries, perquè no se'n fa una recollida específica. Tampoc hi ha cap empresa a Catalunya especialitzada en el reciclatge d'aquests objectes perquè combinen materials molt diversos i són difícils de desmuntar. Per això, experts en educació mediambiental consideren imprescindible que fem un consum responsable. L'expert en Economia social i solidaria de la Universitat Oberta de Catalunya, August Corrons diu que les joguines són un excel·lent exemple perquè els infants entenguin que la natura té límits. “Cal que tots ens conscienciem –també els nens- que estem en un planeta on els materials són limitats, que ens estem carregant la natura a base d’explotar-la per fabricar cada cop més coses i que això només ens porta a la insostenibilitat, tant en l'àmbit ecològic com social i econòmic”

A més d’educar a les famílies, el cap d'educació ambiental de la Fundació Pere Tarrés, Pere Vives creu que cal demanar un esforç a les empreses fabricants de joguines. I exigir que, de la mateixa manera que indiquen grups d'edat recomanats per a cada joguina, especifiquin també la vida útil mínima de cada joc. “Generalment, quan una joguina surt al mercat, automàticament es comença a dissenyar la versió 2.0. Això implica que el cicle de vida d’aquella joguina és només d’un any, perquè hi haurà molts nens que exigiran la versió nova encara que l’antiga funcioni i els pares no tindrem prou autoritat per fer prevaldre el valor de la joguina per sobre del poder del mercat”

Els fabricants, diu Pere Vives, haurien també de fer les joguines pensant a facilitar els processos de reciclatge posteriors. “Si fos fàcil de reciclar, no seria tan preocupant, perquè podríem recuperar el plàstic de les joguines descartades per fer-ne de noves”. Però ara mateix, alerta, hi ha tanta feina per separar plàstic, metall i altres materials emprats en la fabricació de cada joguina que surt més a compte no reciclar-les. Fa 10 anys l'Agència Catalana de Residus i la Conselleria de medi ambient van encarregar un estudi sobre el disseny ecològic de joguines. Es van fer proves pilot amb algunes empreses, però és minoritari el nombre de productes que ara mateix apliquen aquestes recomanacions.