Els lletrats del Parlament posen pegues a la tramitació de lleis de "desconnexió"

Barcelona

Els serveis jurídics del Parlament han suggerit a Junts pel Sí (JxSí) i la CUP replantejar la via per tramitar les tres lleis de "desconnexió" de l'Estat, en un informe no vinculant però que empeny aquests grups parlamentaris a obrir una reflexió sobre la seva estratègia.

En el seu informe, els lletrats adverteixen que, si es tramiten les tres lleis del full de ruta sobiranista -Seguretat Social, Agència Tributària i Transitorietat Jurídica- mitjançant ponències conjuntes i sense suport de la resta de grups, podria tractar-se d'un "acte arbitrari".

La setmana passada, la resta de grups parlamentaris van sol·licitar un informe als serveis jurídics de la Cambra, petició que va ser admesa a tràmit per la Mesa, de manera que la constitució de les tres ponències de les lleis de "desconnexió" s'havia ajornat fins que els lletrats emetessin el seu informe.

En aquest informe traslladat als grups, a què ha tingut accés Efe, els lletrats recomanen reformular la tramitació de les tres lleis en considerar que la fórmula de la ponència conjunta no és la més adequada: "Malgrat que els dos grups sol·licitants sumen la majoria d'escons a la Cambra, és dubtós que aquest criteri de majoria sigui l'adequat a aplicar en aquest cas".

Argumenten que la "lògica" del reglament porta a considerar que la posició dels diversos grups ha de ser "determinant", ja que el procediment de ponència "té com a objectiu crear una base de treball conjunta, que òbviament no es pot donar si quatre de sis grups no accepten aquesta ponència".

Si no es produeix el "consens" de tots els grups parlamentaris o com a mínim de la seva majoria, es "presenten dubtes sobre la viabilitat de la ponència" en "perdre el sentit per a la qual ha estat prevista".

L'informe proposa llavors altres vies "alternatives" per tramitar aquestes lleis, com la creació de grups de treball, de comissions d'estudi o fins i tot de comissions específiques.

El portaveu adjunt de JxSí, Roger Torrent, considera, no obstant això, que les ponències conjuntes per redactar les tres lleis segueix sent "la millor fórmula", però el seu grup analitzarà amb la CUP l'informe dels lletrats abans de decidir si finalment es creen.

"L'informe dels lletrats diu que dos grups tenen la potestat de demanar les ponències conjuntes, perquè així ho indica el reglament del Parlament i, en conseqüència, -ha destacat Torrent- seguim pensant que és la millor forma".

També la CUP s'ha mostrat partidària de tirar endavant les ponències conjuntes al Parlament i ha acusat els grups que no desitgen crear-les d'"intentar bloquejar el debat polític amb formalismes jurídics".

El portaveu de Ciutadans al Parlament, Carlos Carrizosa, ha anunciat que el seu grup presentarà un recurs d'empara davant el Tribunal Constitucional si finalment la Mesa de la cambra catalana admet la creació de les ponències conjuntes.

"Si algú se salta les lleis, és lògic que els perjudicats demanin que actuï un àrbitre perquè digui qui té raó", s'ha justificat.

El portaveu parlamentari del PPC, Enric Millo, també ha avisat que si JxSí i la CUP decideixen crear les ponències conjuntes de les tres lleis de "desconnexió", ignorant l'informe dels serveis jurídics del Parlament, els populars podrien presentar un recurs d'empara davant el Constitucional per "protegir els seus drets".

La portaveu del PSC al Parlament, Eva Granados, ha subratllat que els lletrats del Parlament avalen amb el seu informe els arguments del seu partit per rebutjar les ponències conjuntes i ha demanat a JxSí i la CUP que les reconsiderin.

El portaveu de Catalunya Sí que es pot, Joan Coscubiela, ha advertit a JxSí i la CUP que la proposta de les ponències conjuntes és una "via morta" i els ha recriminat que pretenguin traslladar la responsabilitat a la resta de grups.