90 anys de ràdio al carrer Casp

El 25 de febrer de 1926 Ràdio Barcelona inaugurava les seves instal·lacions al Tibidabo i a l’edifici Tívoli del carrer de Casp

Artista davant el micròfon als nous estudis de Ràdio Barcelona al carrer Casp / ()

El 14 de novembre de 1924 EAJ-1 iniciava les seves emissions regulars des de la cúpula de l’Hotel Colon situat a la plaça de Catalunya. Naixia d’aquesta manera la primera emissora de la ciutat i del país. L’antena que emetia la programació de Ràdio Barcelona, basada en la retransmissió d’òpera, obres de teatre o concerts, es trobava situada a la mateixa teulada de l’hotel i l’estudi des d’on es feien els concerts i per on passaven les personalitats de l’època, tant de la cultura, com de la llengua, la ciència o la política, es trobava en una de les habitacions.

Ben aviat Ràdio Barcelona es va convertir en un fenomen malgrat les limitacions tècniques i la manca d’aparells receptors. L’èxit aconseguit per l’emissora i la voluntat dels dirigents de l’Associació Nacional de Radiodifusió (ANR) de millorar la qualitat de les emissions i eliminar les interferències i sorolls a altres localitats d’arreu de Catalunya, que es lamentaven de no rebre bé les emissions de Ràdio Barcelona, va fer que es plantegessin la possibilitat d’adquirir una emissora més potent.

Després de molts esforços materials i econòmics, es van fer amb una nova emissora, de 2 quilovats i mig de potència en antena i 10 quilovats en el generador, que era la primera d’Europa en el seu gènere. Estava fabricada per la International Western Electric de Nova York i va ser adquirida a la companyia Teléfonos Bell, S.A. Als esforços per aconseguir la nova emissora es van sumar les dificultats per trobar uns terrenys on instal·lar el nou centre emissor i la seva antena, així com el local on s’haurien d’instal·lar els nous estudis.

Finalment la Western es va instal·lar al Tibidabo, en uns terrenys cedits per l’Hotel Florida. L’antena era a 582 m. sobre el nivell del mar i tenia un abast entre 80 i 100 km. Els estudis es van situar a l’edifici del Tívoli, al número 12 del carrer Casp, on l’ANR ja hi tenia les seves oficines. Des d’aquest moment, excepte un breu període de dos anys en els que els estudis van estar situats a les Rambles per obres de rehabilitació, Ràdio Barcelona ha emès des del mateix lloc. L’única diferència és que, inicialment, l’entrada estava situada al número 12 i, actualment, es fa pel número 6, a l’altra banda del teatre.

La Vanguardia’ es va fer ressò de la inauguració dels nous estudis i la nova emissora: “La nueva emisora es de construcción norteamericana y es una verdadera maravilla eléctrica y mecánica, siendo una síntesis de todos los perfeccionamientos y descubrimientos realizados durante los últimos años (...) La línea microfónica que une los estudios o salas de conciertos de la calle de Caspe (edificio del Tívoli), con la estación del Tibidabo se ha construido especialmente y es propiedad de Radio Barcelona, según concesión especial del Estado. Junto con estas línea siguen otras para señales y de auxilio y que en conjunto se ha necesitado para su construcción unos 40Km de alambre recubierto construido especialmente por Pirelli. (...) Los estudios se componen de dos salas: una para conferenciantes y solos musicales y la otra para orquestas, bandas, coros, etc. La disposición de estas salas para la emisión de radio es muy particular ya que para evitar los ecos están completamente tapizadas en forma de pliegues tanto en las paredes como en el techo. Para el tapizado de estos estudios se han empleado más de 2.700 metros de tela. En una cámara contigua a los estudios hay instalados los amplificadores en dos grandes macizos cuadros y sirven para multiplicar la corriente de los micrófonos, situados en los estudios para lanzarla a la línea que se dirige al Tibidabo”.

En el seu afany d’estar sempre a l’avantguarda de la tècnica, Ràdio Barcelona ha anat renovant les seves instal·lacions periòdicament. La primera remodelació es va produir durant la República i el juliol de 1934 inaugurava uns nous estudis i oficines que, amb un estil art-decó, es situaven novament entre els més avançats, no només de Catalunya o Espanya, sinó de tota Europa.

Dues dècades més tard, el 1953, es va produir una nova renovació, que va significar la construcció de dos auditoris que havien de donar cabuda als radiooients que volien acostar-se a l’emissora per veure a les estrelles de la ràdio: els locutors i les actrius i actors del ràdioteatre, en la seva època daurada. Un d’aquests auditoris va rebre el nom de Toresky i va ser testimoni del naixement i consolidació d’artistes i cantants al llarg dels anys 60.

Una nova remodelació es va produir a la dècada dels 80 i va aportar la novetat dels estudis cara al carrer. La ràdio s’obria més a la ciutat i reconvertia els seus auditoris per fer lloc a la redacció d’informatius i a les noves emissores musicals que s’anaven consolidant a l’fm: els 40, Cadena Dial, M80.

Finalment, entre els anys 2000 i 2002, es va produir la darrera gran renovació que va portar a l’emissora degana a l’era digital i que han convertit a Ràdio Barcelona, un cop més, en pionera de la radiodifusió nacional.

Cargando
Cadena SER

¿Quieres recibir notificaciones con las noticias más importantes?