¿No tienes cuenta?

Regístrate

¿Ya eres usuario?

Entra en tu cuenta

O conéctate con

Inspeccionen un vaixell d'època romana carregat de gàrum enfonsat a prop de les Formigues

El Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya creu haver trobat el vaixell d'època romana més ben conservat de Catalunya a prop de les illes Formigues, al Baix Empordà. De moment, han localitzat 37 àmfores que contenen gàrum -un concentrat de peix- que, creuen, formen part d'una càrrega de més de mil d'un vaixell del segle I que hauria sortit d'andalusia. L'estiu vinent el començaran a excavar a gairebé 50 metres de fondària.

Que hi havia un vaixell, el Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC), ja ho sabia, perquè havia rebut l'avís d'un submarinista i un pescador però no ha estat fins ara que l'han pogut veure amb l'ajuda del submarí ictineu.

Una primera exploració ha permès comprovar que, en només 2 metres quadrats, hi havia 37 àmfores que contenien gàrum, el famós concentrat de peix romà.

Aquest estiu ho començaran a excavar per determinar si, com es pensen, es tracta d'un vaixell del segle I de factura romana (els que havien trobat a Cap de Vol, a l’Alt Empordà, eren tipus íber) de com a mínim 15 metres de llargada (podrien ser més) que portaria un miler d'àmfores (i possiblement, més càrrega) de gàrum (en van obrir una) i que hauria sortit de la bètica -andalusia- per anar cap a Marsella. Les àmfores són del tipus, dressel 11, tapades amb suro i el tap protegit amb una corona ceràmica.

Gustau Vivar, director del CASC, diu que, de moment, només són hipòtesis i que només podran afinar quan vegin el contingut de les àmfores que ara intueixen. L’objectiu de la campanya és recuperar el màxim de material possible però no saben si es podrà mantenir l’estructura del vaixell.

Gustau Vivar, director del CASC / L'excavació confirmarà si transportava només gàrum o altres coses

Vivar ha explicat que estan convençuts que l’estiba del vaixell (la distribució de la càrrega a l’espai) és un trencaclosques perfecte i que el treball arqueològic serà difícil.

De tota manera, l’aventura val la pena perquè si es confirmés que és aquest vaixell del segle I, es tractaria de la quarta embarcació d'aquestes característiques trobada a la Mediterrània en aquest estat i el primer de Catalunya. N’hi ha un a Alacant i dos a l’estret de Bonifaci (entre Còrcega i Sardenya).

Els arqueòlegs també intentaran determinar per què va naufragar a les Formigues. “No li tocaria perquè a la zona no hi ha esculls”, ha dit Vivar.

Vivar diu que desconeixen si ha estat espoliat però sí que poden confirmar que no s'ha tocat des del 2008, que és quan el temporal de llevant que hi va haver aquell Nadal va moure molts sediments. Algunes de les àmfores inspeccionades tenen restes de xarxes de pesca.

El director del Centre d’Arqueologia de Catalunya no ha volgut donar la localització exacta de les restes per evitar la presència de furtius però sí que ha dit que està per sota de 40 metres de fondària, cosa que dificultarà els treballs d’excavació perquè això vol dir que els equips només poden treballar durant 30’ a aquella profunditat. Segons Vivar, només hi ha 10 persones a Catalunya amb capacitat per fer-ho i 10 més a la resta del món.

“Serà el treball a més fondària que hàgim fet mai”, ha explicat, i ha detallat que a Cap de Vol ja van treballar a 24 metres de fondària i a Cala Cativa a 33. La intenció de Vivar és treballar amb 3 o 4 equips de submarinistes que anirien baixant successivament per poder allargar la jornada.

La fixació d’aquesta troballa a la carta arqueològica (el mapa de jaciments) s’ha pogut fer gràcies al submarí ictineu, amb el que van rastrejar la costa entre Sant Feliu de Guíxols i Palamós el mes d’octubre.

Amb 30 quilòmetres de trajecte fet, més de 30 hores submergit a entre 20 i 70 metres de profunditat i una potència de 36.000 lumens que fan que pràcticament sigui de dia, també s’ha permès fixar al mapa 5 jaciments inèdits a poca fondària i 4 més a profunditat en aquest espai del litoral gironí.

Cargando