Crida al rebuig a la violència masclista

Un crit al rebuig. Municipis de tota la demarcació de Tarragona han sortit al carrer, aquest divendres 25 de novembre, dia contra la violència masclista, per fer sentir la seva veu i aconseguir que la veu de les víctimes no quedi ofegada. Concretament, més d’un centenar de persones s’han concentrat aquest divendres a la plaça de la Font de Tarragona per condemnar la violència masclista. Després de la lectura del manifest, alguns alumnes de l’IES Vidal i Barraquer han col·locat a les escales de l’ajuntament una quarantena de flors en record a les víctimes mortals d’enguany a l’Estat per culpa d’aquesta xacra. Posteriorment, un altre grup de joves del mateix centre ha fet un ‘mannequin challenge’ representant diferents escenes quotidianes de micromasclisme. Els participants a la ‘performance’ subratllen la importància de detectar aquestes situacions ràpid i tallar-les d’arrel.

De fet, segons dades del Mossos d’Esquadra, el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre sumen 800 denúncies en els sis primers mesos d’enguany. La xifra és preocupant, perquè cal tenir en compte que moltes dones continuen sense denunciar els maltractaments a les que són sotmeses cada dia. També fins el més de juny s'han detingut prop de 400 persones a la demarcació. El principal problema, però, continua sent que encara hi ha molts casos de violència psíquica o sexual que queda en silenci i no es denuncia. El cap de l'àrea Bàsica Policial del Baix Camp i Priorat, Ramon Franquès, destaca que ‘també parem atenció a aquelles alertes que ens arriben des dels veïns, és a dir, si ens arriben incidents i queixes de crits violents en llars, recollim el cas i després investiguem’.

Prevenció a les aules: coeducació

Des de l'Institut Català de la Dona fa temps que es treballa per prevenir la violència de gènere. En els darrers tres anys, han posat el focus als instituts. La coordinadora territorial, Lídia Bargas, ha lamentat que ‘encara costa molt eliminar els micromasclismes, que vivim dia a dia’. En aquest sentit, ha recordat que ‘hi ha hagut cinc morts per violència masclista a Catalunya, però també 38 feminicidis. Seria, per exemple, la mort de prostitutes o la mort d’un fill cap a una mare’. Per aquest motiu, Bargas ha demanat ‘una reflexió conjunta’. En aquests moment, l’Institut Català de la Dona està desplegant la nova llei d’Igualtat aprovada l’any passat i està creant el nou Observatori d’Igualtat de Gènere. Es preveu que l’any vinent tingui pressupost propi i desplegament en infraestructures.

Des de fa tres anys, l’institut ha apostat per prevenir la violència masclista a les escoles i instituts. Reus és una ciutat pionera en l’aplicació d’activitats de coeducació i formació a professorat en aquest àmbit. Des de l’Institut Baix Camp, la mediadora Glòria Baldó ha defensat que ‘tenim un protocol molt clar de detecció de casos de discriminació o violència masclista’. En aquest sentit, fa tres anys es va començar a formar alumnes d’ESO que es converteixen en referents d’igualtat. Un d’ells és Adelmo Fonseca. ‘El que em toca fer és veure si està passant algun cas de violència i, després, avisar als responsables del centre i també al Casal de les Dones’, ha destacat. Així mateix, ha considerat que ‘amb aquestes activitats he pogut mirar al meu voltant i adonar-me de coses que fins ara no n’era conscient, és una experiència nova’.

‘Conèixer el paper de la dona de fa 100 anys’

D’altra banda, coincidint amb aquest dia de rebuig, el Casal de Dones de Reus ha impulsat, a través d’Ans Educació, el projecte ‘L’Aventura de Reus’ que inclou tallers de sensibilització sobre coeducació i sobre el paper de la dona a la història de Reus a través de la seva presència en l'activitat fabril de la ciutat. L’equip format per Víctor Chacón i Joan Velasco han desenvolupat una activitat per explicar ‘el dia a dia dels homes i les dones’en una viatge al 1893, al barri del Carme, concretament als rentadors. ’Es tracta de seguir la jornada d’una nena de nou anys que ha hagut de deixar l’escola i entrar a treballar a la fàbrica, però que una vegada arriba a casa a de seguir treballant per ajudar a la mare amb les tasques domèstiques’, ha detallat Velasco. En aquells moments, Chacón ha explicat que ‘la nena cobrava 3 pessetes, quan els homes també cobraven més, en cobrarien unes 10 pessetes’. L’objectiu és fer veure als alumnes reusencs les diferències ja existents i algunes d’elles que encara persisteixen.