Emisoras

Buscador de emisoras

Ir

Selecciona tu emisora

LITERATURA

No me llames Dolores...

Lola veu com al segle XIX a la seva Ribera d’Ebre nata,l la química inaugura l’era industrial. Acabarà anant a Barcelona on ens endinsarà en els moviments obrers i anarquistes de l’època fins el 1931.

Portada del Llibre de Pilar Romera

Portada del Llibre de Pilar Romera / Columna (Columna)

 

“Una noia que venia del poble a servir, si el senyor de la casa se n'encapritxava no hi podia fer res", Pilar Romera, escriptora Llicenciada en Ha Contemporània per la UB . Natural de la Ribera d’Ebre fa més de 20 anys que viu a Barcelona. Dos universos que ha volgut reflectir en la seva tercera novel·la ambientada a cavall de finals del segle XIX principis del segle XX. Ens parla de la Dolores, una noia que empesa per les circumstàncies ha de marxar cap a la capital catalana i deix enrere una vila fictícia que “reuneix el millor de la Ribera d’Ebre i Flix” de la època (i l’actual). Una zona en la que la industrialització, amb l’arribada de la química, va suposar “la mort de la navegabilitat fluvial”. Amb l’arribada del tren, el llagut queda obsolet i amb exemples com aquest Romera ens endinsa en una era de canvis on els pagesos se’n van a treballar a la fàbrica deixant a banda els terratinents dèspotes a canvi d’un jornal al més que, segons Romera, “és una altra forma d’esclavitud”.

Llámame Lola

Pilar Romera

Pilar Romera / Jordi Cartañá (Cadena SER)

La Barcelona del tombant de segle XIX cap al XX era convulsa. “Rosa de Foc l’anomenaven a Europa, perquè els atemptats anarquistes hi sovintejaven i mai sabies quan podien fer esclatar una bomba”. La Dolores a Barcelona esdevé Lola. Una jove que aterra al Somorrosto on “allí va passar gana de debò”. “Al poble no se’n passava de gana” sentencia Romera. Del que li passa a la protagonista a Barcelona i com se les ha d’enginyar per sobreviure en tenim una bona pista amb la primera frase d’aquest article. No és d’estranyar que Romera acabi la conversa amb un “avui en dia encara hi ha Lolas, són les dones estrangeres que venen a Barcelona a servir i que poden ser víctimes dels capricis i abusos físics o laborals” del qui les lloguen. I acaba amb un “És molt trist”. Ho subratllem.

Comentarios Normas

comentarios

Para poder comentar debes estar registrado y haber iniciado sesión

Regístrate ¿Por qué registrarse?