La solució a la contaminació global?

Tarragona

El futur dels combustibles podria passar per A-LEAF, un dispositiu íntegre per a la fotosíntesi artificial. L’ICIQ, l’Institut Català d’Investigació Química, coordina un mastodòntic projecte on hi ha implicats fins a 13 institucions diferents de 8 països europeus. L’objectiu és crear una cel·la fotoelectrocatalítica a partir de materials abundants per produir combustibles derivats del CO2 que no contaminarien. El projecte té un finançament europeu amb prop de 8 milions d’euros, una de les dotacions més grans que s’han donat mai.

L’encarregat de dirigir aquest projecte és el doctor en química per la Universitat de València i professor de l’ICIQ, José Ramón Galán Mascarós. El projecte podria representar una revolució en els combustibles i podria ajudar a reduir dràsticament la contaminació a nivell mundial.

Segons Galán Mascarós, es tracta d’un projecte tecnològic, alternatiu, que podria contribuir a la solució de l’energia a nivell global i també local: ‘El problema que tenim amb l’ús dels combustibles fòssils requereix una solució ràpida i dràstica immediata possible, per substituir-los per una alternativa que sigui respectuosa pel medi ambient’.

Què és la Fotosíntesi Artificial?

El procés consisteix en ‘un dispositiu que sigui capaç d’imitar la fotosíntesi de les plantes’. Com en el món natural, la idea és ‘agafar l’energia del sol per oxidar aigua i generar oxigen i utilitzar l’Hidrogen de l’aigua per reduir el C02 de l’atmosfera per produir combustibles’. Segons el doctor Galán Mascarós, es podrien produir combustibles com el gas metà, el metanol i àcid fòrmic.

I perquè no es contamina? Si continuem utilitzant combustibles com els actuals? Doncs la resposta és tan senzilla d’entendre com complicada d’aplicar... ‘Utilitzem el CO2 que hi ha ara a l’atmosfera, no el que va ser fixat per les plantes i animals fa anys i que coneixem com combustibles fòssils fa milions d’anys’. Quan aquest combustible tornés a transformar-se en CO2 i aigua ‘tancaríem un cicle, un cicle tancat’, i el nivell de CO2 a l’aire no canviaria i per tant seria respectuós amb el medi ambient.

Aplicacions

Una de les principals problemàtiques a nivell global és l’efecte hivernacle que es produeix per culpa de les emissions derivades de l’activitat industrial o també de la mobilitat. ‘Seria fàcil modificar el motor d’un cotxe per a que treballés amb aquest tipus de combustible’, diu Galán Mascarós. De fet, si ja existeixen alguns motors adaptats als biocombustibles, que en gran quantitat, treballen a partir de combustibles com el metanol o els alcohols de baixa cadena, ‘no hi hauria d’haver cap problema per adaptar-los’. La resposta tecnològica per a l’aplicació en vehicles ja existeix.

També es podrien ‘fabricar’ els combustibles necessaris per a les centrals tèrmiques in-situ, és a dir, les empreses podrien tenir una fulla artificial a tocar de les seves instal·lacions que produís els combustibles necessaris per a la seva activitat.

El projecte busca limitar el cost de tot plegat... ‘Si el procés és econòmicament viable i pot competir amb el petroli i el gas natural, podria suplir, sense cap mena de problema, les necessitats energètiques’. I aquí és on pren una importància capital el projecte i aquí també s’entén el compromís de la Comissió Europea en tot plegat.

Les alternatives

A hores d’ara existeixen alternatives energètiques respectuoses amb el medi ambient. Ara bé, segons Galán Mascarós, ‘la fotovoltaica o la eòlica són interessants com a complement, però no poden suplir les necessitats energètiques que tenen, a dia d’avui, les societats avançades’. Cal, per tant, una nova tecnologia.

El cotxe elèctric també és, a hores d’ara, una de les apostes a nivell mundial per reduir les emissions de CO2. Però ‘l’electricitat es produeix en centrals tèrmiques amb carbó i gas natural, que també tenen un problema mediambiental molt gran’. Seria interessant poder generar aquesta electricitat a partir de combustibles que no siguin fòssils i que no incrementin el CO2 a l’atmosfera.

L’ICIQ, referència desconeguda

Aquest projecte es dirigeix des de l’institut Català d’Investigacions Químiques, ubicat a Tarragona, a tocar del Campus Sescelades de la Universitat Rovira i Virgili. Allí s’hi duen a terme diferents projectes d’investigació. Entre ells, darrerament, també han descobert uns catalitzadors, conjuntament amb l’ETH de Zurich, que permeten la obtenció d’edulcorants d’una forma més sostenible.