¿No tienes cuenta?

Regístrate

¿Ya eres usuario?

Entra en tu cuenta

O conéctate con

CIÈNCIA I LLEI

Els Mossos proposen investigar crims antics a partir de l'ADN de familiars

  • Anglaterra, EUA o Holanda comparen mostres amb la base de dades per buscar si hi ha perfils genètics compatibles
  • La legislació espanyola no permet fer recerca de candidats que no siguin l'autor amparant-se en la protecció de la intimitat

Agents de la Policia Científica de Mossos a l'escena d'un doble crim a El Prat de Llobregat /

El salt espectacular que ha fet l'anàlisi de l'ADN per resoldre delictes greus, com assassinats o agressions sexuals, queda de vegades frenat per una legislació, que no ha avançat al mateix ritme. Els Mossos volen, per exemple, poder identificar possibles autors a partir del perfil genètic de familiars. La llei aquí no ho permet. Altres països com França, Anglaterra o Estats Units sí que poden.

La legislació d'aquests estats dóna garanties jurídiques a la policia per comparar l'ADN d'una mostra o fluid anònim trobat en l'escena d'un crim o una agressió sexual (sang, suor, orina, semen o pell) amb els perfils genètics que hi ha a la base de dades. D'aquesta manera poden aconseguir dues coses: trobar el sospitós perquè dóna un 100% de coincidència genètica o identificar altres perfils que poden ser compatibles. Això vol dir que probablement són familiars que estan fitxats i per això consten a la base de dades.

A partir d'aquí, els investigadors poden estirar el fil i buscar el possible autor en l'entorn d'aquestes persones. A Espanya això no es pot fer segons ha explicat en declaracions a SER Catalunya el caporal de la Unitat Central d'Homicidis dels Mossos: "Tenim una arma del crim, un ganivet i en el mànec hi ha un ADN dubitat que no sabem de qui és, el que no està regulat és que el pugui comparar contra tota la base de dades, no per buscar una coincidència exacta, sinó per buscar un possible familiar. No es pot fer això, el mateix sistema t'ho impedeix tècnicament".


Una valuosa eina amb reserves

Hi ha una comissió nacional per a l'ús forense de l'ADN que depèn del Ministeri de Justícia, que va fer un informe l'any 2012, en què reconeixia que aquest mètode és una valuosa eina d'investigació però posava sobre la taula també els problemes jurídics i bioètics de planteja. "Hi ha la possibilitat que els resultats de la recerca de compatibilitats mitjançant ADN donin lloc a un conjunt de candidats innocents i que la seva intimitat, privacitat i confidencialitat es vegin afectades, en haver de sotmetre's a una investigació pel sol fet de ser familiars d'un imputat", recull l'informe de la comissió.Amb tot, defensa el mètode per indagar quan s'hagin esgotat totes les vies.

El sergent en cap de la Unitat Central d'Homicidis de Mossos creu que queda molt camp per córrer: "Amb els avenços que hi ha i quan passin més anys, d'una mostra d'ADN es podria treure molta informació, fins i tot el color dels ulls, però tot està condicionat per la llei, i en part està bé que sigui així. Les investigacions tenen les seves limitacions i preservar la intimitat de les persones és correcte", remarca aquest policia.


La ciència sempre va per davant de la llei

Per la seva banda, el director de l'Institut de Medicina Legal a Catalunya, Jordi Medallo recorda que fa només 10 anys, el 2007, es va aprovar la llei que regula la base de dades policial d'identificadors obtinguts a partir de l'ADN, per a la investigació i resolució de delictes, i també per a la identificació de cadàvers o la recerca de persones desaparegudes.

Medallo reconeix que l'anàlisi de l'ADN ha suposat una revolució però recorda que "la llei sempre va més lenta, la normativa va apareixent i la ciència no és cap secret que avança més depressa" i insisteix que "l'existència de bancs regulats és de fa una dècada tot just".

Els forenses catalans no tenen laboratori propi i envien les mostres per analitzar a l'Institut Nacional de Toxicologia, que està acreditat per fer aquesta feina.

La donació d'una mostra biològica per extreure'n ADN és voluntària o amb una ordre judicial. Però la policia també pot obtenir-lo d'un sospitós recollint per exemple una cigarreta que llanci a terra o a través de les restes de saliva d'un got que fa servir en un lloc públic. És el que s'anomena mostra atribuida. Els investigadors han de mantenir la cadena de custòdia i fer una acta de recollida.

el passat sempre torna

Anna Punsí

Els Mossos tenen des de fa 5 anys una Unitat d'Homicidis que es dedica exclusivament a revisar casos antics, que han quedat pendents de resoldre. L'ADN és una de les claus però també les entrevistes amb possibles sospitosos, familiars o amics. Tenen un factor al seu favor: juguen amb la perspectiva que dóna el pas del temps.

Investiguen casos que van passar fa màxim 20 anys, abans que prescriguin i sempre que s'hagi trobat el cadàver. El sergent cap d'aquesta unitat diu que posar el retrovisor ajuda: "Quan hi ha un crim, els investigadors no saben què faran aquestes persones en el futur però nosaltres anys després podem tirar enrera i saber què han fet aquestes persones en el passat". I es fan preguntes com "quins moviments han fet, si han augmentat el seu patrimoni, per quin motiu van marxar, amb quines persones s'han relacionat després, en quin entorn laboral han estat? hi ha molta informació que es pot treure. Juntament amb l'ADN, les entrevistes són fonamentals", explica aquest policia que és psicòleg.

I hi ha qui no pot aguantar un secret així tota la vida i aquí és on la policia troba una escletxa per intentar resoldre el cas: "Cada persona és diferent, hi ha qui ho assimila i ho fa seu i es tanca i ho guarda per sempre i hi ha altres persones que fan confessions a persones molt pròximes o en una nit de copes i això és el que intentem treure", diu el cap d'aquesta unitat. A més, a nivell tècnic també reanalitzen algunes mostres biològiques: "Hi ha casos que en el seu moment la mostra tenia barreja de perfils i no va donar un resultat concloent, sí que es demana reanalitzar amb els kits actuals per veure si surt alguna cosa més", explica el caporal de la unitat.

En 5 anys han resolt de moment 3 dels 7 homicidis que estan investigant: el primer va ser el del supermercat Esclat de Mollet on l'any 2003, uns atracadors van matar a ganivetades un vigilant de seguretat que els va voler parar els peus. Una mostra d'ADN en un passamuntanyes va permetre identificar-lo. Compartia cromosoma Y amb un altre detingut, que va resultar ser el seu germà, però amb els cognoms canviats. Cada cas que resolen, diuen, és una satisfacció sobretot per poder donar una certa tranquil·litat a les famílies.

 

 




Cargando