CONSEJO DE MINISTROSRueda de prensa de la portavoz del Gobierno, Isabel Celaá

TORTOSA

Retorn als Paradiso

Coincidint amb l'arribada a Tortosa de l'exposició sobre els 120 anys del cine a les Terres de l'Ebre, el Museu Municipal i l'Arxiu Històric Comarcal del Baix Ebre mostraran documents i objectes que van pertànyer als cines històrics de la ciutat. L'Arxiu exposa per primera vegada el fons documental del Cine Fémina

Tres dels cartells de cine originals que s'exposen als Reials Col·legis. /

“Facis el que facis estima-ho, com estimaves la cabina del Paradiso quan eres un xiquet”. Aquesta frase de la pel·lícula italiana Cinema Paradiso podria servir per resumir el que van significar per a diverses generacions del segle XX les sales de cinema.

Unes sales que a l’estat espanyol van nàixer i consolidar-se en plena postguerra i que van convertir-se en un petit oasi on grans i menuts anaven a evadir-se i a deixar-se portar per les històries que el projector enganxava a la pantalla.

Estat actual de l'edifici del Cine Fémina, al carrer Teodor González de Tortosa. / Sonia Castelló

A Tortosa poca cosa en queda, d’aquells cinemes Paradiso. A la ciutat van arribar a existir diversos cinemes. Entre els més emblemàtics hi havia el Coliseum, el Goya o el Niza, desaparegut l'ay 1971. Però les seues projeccions fa molts anys que es van apagar. Concretament, els anys 1972, 1959 i 1971.

I gairebé tots els edificis que van acollir aquells cinemes van desaparèixer ja fa molt temps. L’únic supervivent és l’immoble del Cine Fémina, que va deixar de fer projeccions l’any 1998. Només va continuar projectant a Tortosa, i no molts anys més, el Cine del Montepio de Conductors, que operava als baixos de l’edifici de l’entitat, al barri de Ferreries.

Panoràmica de l'exposició sobre el Cine Fémina que es pot veure als Reials Col·legis. / Cedida

Ara, el Museu Municipal de Tortosa i l’Arxiu Històric Comarcal del Baix Ebre recuperen la memòria d’aquells cinemes Paradiso tortosins aprofitant l’arribada a la ciutat de l’exposició “Aquelles tardes…. 120 anys de cine a les Terres de l’Ebre”, que han produït el Servei d’Atenció als Museus i el Museu de les Terres de l’Ebre d’Amposta. A la capital del Montsià, la mostra ja va atraure centenars de visitants que van poder aprofundir en la historia dels cinemes ebrencs i retrobar-se amb material dels cinemes de la ciutat.

primera i última projecció del fémina

S.C.

El Cine Fémina va engegar el projector per primera vegada per Nadal, el 22 de desembre de 1943, amb la projecció de la pel·lícula El Escándalo, de José Luís Sáenz de Heredia. Començaven 55 anys de cinema i milers de pel·lícules projectades.

La pel·lícula que va posar el punt i final va ser una altra pel·lícula espanyola: Barrio, de Fernando León de Aranoa. Era 28 de desembre de 1998. Les projeccions s’apagaven per sempre al carrer Teodor González de Tortosa.

A Tortosa, el Museu Municipal acompanyarà el cos central de l’exposició amb objectes que han cedit fins a una vintena d’aficionats i col·leccionistes de la ciutat. Maria Josep Bel, directora del Museu Municipal, afirma que la gent “ha col·laborat amb molta il·lusió”.

El Museu Municipal de Tortosa exposa aquests dies el projector del ja desaparegut Centre del Comerç. / Cedida

Entre les peces que es podran admirar al Museu hi ha una maqueta del cinema Coliseum, que va estar ubicat a la plaça Alfons XII, o el projector del Centre del Comerç, que l’entitat va donar al museu quan es va disoldre. Unes butaques de la sala de cine dels Reguers, cedides per a la mostra, acompanyaran el projector.

EL FONS DEL FÉMINA

ELS HORARIS DE LES EXPOSICIONS

S.C.

“Aquelles tardes: 120 anys de cine a les Terres de l’Ebre”.

Del 9 de juny al 16 de juliol.

Sala Antoni Garcia del Museu Municipal de Tortosa

De dimarts a divendres de 10 a 13.30 hores.

DIssantes de 17 a 19.30 hores.

Diumenges i festius: d’11 a 13.30 hores.

“Exposició Cine Fémina”

Del 9 de juny al 8 de juliol.

Reials Col·legis

De dillunsa divendres de 10 a 14 hores.

Dissabtes de 18 a 20 hores.

Per la seua banda, l’Arxiu Històric Comarcal del Baix Ebre ha aprofitat per afegir-se a aquest retorbament amb el passat cinèfil de Tortosa per organitzar als Reials Col·legis una exposició amb la qual s’ensenya una mostra del fons documental del cinema Fémina. Un fons que una dels antics propietaris del cinema va cedir a l’arxiu l’any 1992.

Serà la primera vegada que es mostrarà en públic el material, format tant per cartells i fotogrames de les pel·lícules que s’hi van projectar, com per documentació interna de l’empresa que permet fer un retrat exacte del que suposava la gestió d’un negoci d’oci com aquest.

Albert Curto, director de l’Arxiu Històric Comarcal del Baix Ebre, confirma que en aquest fons “hi cap tot”. “Tenim des de la gestió del taquillatge, la correspondència amb les diferents distribuïdores, el personal i manteniment”, enumera.

Segons Curto, “gràcies a aquest fons ens fem una idea exacta del que era tirar endavant una empresa d’espectacles com un cinema”.

La documentació, efectivament, permet conèixer la prehistòria del cinema, amb documents com la planimetria del cine, fet per l’arquitecte José María Franquet l’any 1942 i que es podrà veure a l’exposició.

A la mostra es podran veure també diversos cartells de gran format originals. Hi ha autèntiques joies del cartellisme de mitjans del segle XX i signats per grans cartellistes com Josep Soligó, Francisco Fernández Zarza (Jano), Carlos Escobar (Esc), Tom William Chantrell o Macario Gómez Quibus (Mac).

Un dels primers cartells amb que es trobarà el visitant de l’exposició és el de Gigante, amb les mítiques cares de James Dean, Liz Taylor i Rock Hudson.

Després n’hi haurà d’altres, representatius dels molts gèneres cinematogràfics que es van poder veure al cine, com el cinema d’aventures, el drama, el cinema bèl·lic, el cinema de terror de sèrie B que tant d’èxit va tenir als anys seixanta i setanta…

Amb els cartells també es mostren desenes dels fotogrames acolorits que promocionaven les pel·lícules al hall del Fémina. Encara s’hi poden observar, als cantons de la cartolina, els forats deixats per les xinxetes.

El visitant fins i tot es podrà retrobar amb un dels mostradors de fusta pintats de verd on es col·locaven els cartells a la porta del cinema i a les cantonades dels principals carrers de Tortosa.

El cine Fémina va ser un dels punts neuràlgics de la vida social de la ciutat. I ho demostren algunes de les fotografies que rescaten, per exemple, el record d’un míting que el governador civil Francisco Labadie Otermin va fer l’any 1944 a la sala del cinema; la projecció de la mítica Lo que el viento se llevó l’any 1951 o l’expectació que va aixecar –sobretot entre el sector femení- l’estada al cinema de l’actor Conrado San Martín per promocionar l’any 1955 l’estrena de la pel·lícula “Lo que nunca muere”.

L’exposició dedica també un apartat a mostrar documentació relacionada amb la temuda censura. Hi ha cartes i comunicacions donant instruccions precises sobre algunes projeccions. I telegrames, precisant en quin punt de quin rotlle hi ha els petons que s’han de traure.

Els tècnics de l’Arxiu Històric Comarcal també han inclòs a l’exposició llibres i altres documents referents a la contractació de serveis, correspondència amb les distribuïdores, taquillatge, comptabilitat o direcció de personal.

És a dir, tota una varietat de documents històrics que permeten fer-se una idea del que van ser el mig segle de vida del Fémina que, arribats els anys 90, no va poder fer front a la pressió dels canvis d’hàbits en el consum cinematogràfic. E

l Fémina va tancar per primer cop a principis dels anys 90. Posteriorment, es va fer un altre intent per rellançar-lo. Però l’intent va durar molt poc i, finalment, va tancar portes definitivament a finals dels 90. S'apagava l'últim Cinema Paradiso de Tortosa.

Cargando
Cadena SER

¿Quieres recibir notificaciones con las noticias más importantes?