¿No tienes cuenta?

Regístrate

¿Ya eres usuario?

Entra en tu cuenta

O conéctate con

La CHE planta el Parlament català en el monogràfic sobre els sediments del Delta

L’organisme que gestiona la conca de l’Ebre al•lega “defecte de forma” en la convocatòria per no enviar representant al debat

Pla general dels membres de la Campanya pels Sediments a les portes del Parlament de Catalunya. / ()

L’absència del representant de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre ha deixat coix el treball de la comissió de Medi Ambient i Sostenibilitat del Parlament de Catalunya on s’ha debatut sobre la necessitat de fer arribar més sediments al Delta de l’Ebre.

La delegació del Govern espanyol va fer arribar una carta on s’excusava la presència del representant de la Confederació Hidrogràfica al·legant defecte de forma en la convocatòria.

Això impedia poder escoltar l’opinió i el posicionament d’un dels principals implicats en la gestió de la conca de l’Ebre.

Pla mig dels membres de la Campanya pels Sediments Josep Juan, Josep Bertomeu i Manolo Tomàs a les portes del Parlament de Catalunya. / Gemma Fontané (ACN)

Al marge d’aquesta absència, els compareixents que sí han acudit al Parlament han posat de manifest, entre d’altres, que al Delta de l’Ebre li fa falten més sediments i cal actuar per evitar la seva desaparició.

El què s’ha de fer i com s’han d’aportar aquests sediments sembla que pot estar clar. Josep Munné , cap del departament de Control i Qualitat de l’Aigua de l’Agencia Catalana de l’Aigua, deia que “no és fer volar coloms”.

Ara bé, quan s’ha d’actuar i amb quins diners ja seria una altra cosa. Des de l’Agencia Catalana de l’Aigua es parla d’aconseguir diners a mig termini. “Crec que en la propera revisió del Pla hidrològic de la conca de l’Ebre s’hauria de contemplar una partida pressupostària per començar a fer alliberament de cabals sòlids, de sediments, aigües avall”, deia Munné.

En l’actualitat, només arriben al tram final del riu entre 100.000 i 200.000 tones de sediments. Una xifra que queda molt lluny del 1.300.000 tones que serien necessàries segons han calculat estudis recents.

Els arguments científics a favor de l’aportació de sediments els aportava, una vegada més, l’expert en economia de l’aigua i catedràtic Pedro Arrojo, qui tampoc va poder assistir presencialment a la comissió, però si va intervenir per videoconferència.

“Si a aquella subsidència li afegim el creixement inexorable del nivell del mar pel canvi climàtic i les fusions polars, el Delta de l’Ebre està condemnat a desaparèixer en dècades si no aconseguim reequilibrar almenys una par d’aquests sediments perquè arribin fins al Delta”, reflexionava.

La comissió va servir, això sí, perquè Josep Bertomeu “Polet”, representant de la Plataforma que ha liderat la Campanya pels Sediments, demanés més celeritat i, sobretot, complicitat als representants dels diferents partits polítics que van intervenir en a la comissió.

“Sabem que, amb sediments, el Delta es pot salvar. I que abans això (aportar sediments) es feia i el delta pujava a un nivell extraordinari i que ja hi ha experiències en aquest sentir. Doncs fem-ho”, instava.

Una de les intervencions més contundents va ser la del portaveu de la Plataforma en Defensa de l’Ebre, Manolo Tomas, qui retreia la poca celeritat administrativa.

L’època dels estudis hauria d’acabar i ara hauria de venir l’època d’actuar i agafar punts de referencia”, renyava. “Per molt que discutim sobre Mequinensa o Riba-roja aquí no es pot fer res si no està d’acord Saragossa o Madrid”, afegia.

De les intervencions dels representants polítics es van veure bones intencions, però poques concrecions en el temps. Cal tenir en compte, a més, que recentment es va aprovar al Congrés dels Diputats una Proposició no de Llei per tal de poder disposar d’una partida pressupostària per tirar endavant estudis per a fer arribar sediments al tram final del riu. També s’està treballant per calcular matemàticament quants sediments podria arrossegar el riu en funció dels cabals.

Cargando
Cadena SER

¿Quieres recibir notificaciones con las noticias más importantes?