¿No tienes cuenta?

Regístrate

¿Ya eres usuario?

Entra en tu cuenta

O conéctate con

Amposta recorda el seu passat de capital anarquista ebrenca

La troballa a Barcelona d'una sèrie de fotos al fons dels fotoperiodistes Pérez de Rozas ha permès organitzar al Museu de les Terres de l'Ebre una mostra que recupera la història de la Col·lectivitat General d'Amposta

Una de les fotografies de la Col·lectivitat General d'Amposta que es podrà veure a l'exposició. /

El Museu de les Terres de l’Ebre acull a partir d’aquest proper divendres una exposició a través de la qual es recupera la memòria de la Col·lectivitat anarquista d’Amposta, que es va implantar a la ciutat arrel de la revolució social i política que es va començar a viure a Catalunya i Espanya l’estiu de l’any 1936.

L’ha rescatada de l’oblit un equip format per la periodista ampostina Teresa Ferré, l’antropòleg Andrés Antebi i l’historiador Pablo González. Tots tres són membres de l’Observatori de la Vida Quotidiana (OVQ).

L’equip es va trobar amb d’una sèrie de fotografies a l’històric fons de la nissaga barcelonina dels fotoperiodistes Pérez de Rozas.

Dones, treballant als camps d'arròs de la Col·lectivitat d'Amposta. / Fons Pérez de Rozas (AFB)

Preparaven una exposició sobre la Barcelona retratada per aquests fotògrafs quan van trobar-se a les mans amb diverses sèries de fotografies preses durant la Guerra Civil sobre col·lectivitats anarquistes.

Allí hi van aparèixer les imatges de la Col·lectivitat General d’Amposta. Formada per més de 1000 persones. Això suposa unes 700 famílies i un 10 per cent de la població. Va ser una de les més grans de Catalunya i ara les fotos retrobades s’han convertit en una bona excusa per recuperar aquell passat.

El procés de col·lectivització a Amposta va començar el mateix estiu de l’any 1936 a través del Consell Municipal, que estava en mans de la UGT i la CNT.

Teresa Ferré, comissària de l’exposició, argumenta que l’èxit del model anarquista a Amposta s’explica en part per l’estructura de la propietat al Delta.

“L’estructura de propietat del Delta no era la del petit propietari o arrendataris; sinó que havia grans extensions que pertanyien a una sola persona que ni tan sols estava vivint allí ni s’ocupava de la terra perquè tenia capataços per fer-ho. Això sí va marcar”, explica Ferré.

L’exposició és resultat de tot un procés amb el qual s’han rescatat de l’oblit algunes fites de la lluita obrera al Montsià.

Entre les normes de la Col·lectivitat hi havia la instauració d’un sou per família, que en el cas d’estar l’home al front de guerra, cobrava la dona. També havia habitatge, metge i farmàcia gratuïta i escolarització obligatòria i mixta.

Tota una fita social abocada pel franquisme a l’oblit més absolut que ara recupera la mostra que s’inaugura divendres. Sota el nom de “1937. Quan la Ribera no tenia amo”, recordarà a través de 20 fotografies del fons Pérez de Rozas l’Amposta que va esdevenir capital anarquista de les Terres de l’Ebre.

Cargando
Cadena SER

¿Quieres recibir notificaciones con las noticias más importantes?