¿No tienes cuenta?

Regístrate

¿Ya eres usuario?

Entra en tu cuenta

O conéctate con

LA LLAVOR

El futur del camp valencià està en les seues arrels

En l'última edició de la Llavor de 2017 la consellera Elena Cebrián situa en les arrels de l'agricultura mediterrània les seues millors opcions de futur

Nouvinguda de Brussel·les, on s'ha analitzat el panorama amb el canvi climàtic i el Brexit com a espases de Dàmocles, la consellera Elena Cebrián, en La Llavor, ha fet balanç de 2017. El gir europeu cap a l'ecològic avala la línia política del govern valencià. Un gir que en el nostre cas inclou aspectes com el foment de la venda de proximitat, la posada en valor dels productes de l'horta i dels productes autòctons que, com en el cas d'algunes varietats de raïm, estan resultant ser molt més resistents al canvi climàtic que altres varietats de major eixida comercial.

Quant al que està per venir, preocupen, i molt, les incerteses obertes a Brussel·les. Quines conseqüències tindrà el Brexit en les exportacions dels nostres productes; què va a passar amb el veto rus; quin és el futur d'acords comercials que donen avantatge a productes de tercers sobre els productes europeus...

També preocupa i molt la sequera. Cebrián afirma que encara recuperant-se les reserves hem de fer-nos a la idea que l'aigua és un ben molt escàs i apostar per millors sistemes de gestió. En aqueix sentit fa seua la crítica de la Xarxa per l'Aigua Pública que també en La Llavor denunciava que les previsions de conques com les del Xúquer són irreals i allunyades de la realitat del canvi climàtic. Cebrián reclama una actualització de models i sistemes i és taxatiu: "cal estalviar sí o sí".

Però no solament la sequera està en l'epígraf del pitjor de 2017. També la xylella, la plaga que afecta bàsicament a oliveres i ametlers, que no té guareix figura entre les coses pitjors que ens deixa l'any que es va.

Cargando
Cadena SER

¿Quieres recibir notificaciones con las noticias más importantes?