Méter Mano Rara: el lutier del blues que viu a l'Alcalatén

L'Alcora

A Miguel Ángel Gimeno els seus amics li criden Méter, però quan puja a l’escenari es trasforma en Méter Mano Rara. Un home orquestra amb una passió pel blues que el porta no només a interpretar este estil de música, sinó també a construir els seus propis instruments amb fusta i metalls reciclats. Diu que d’eixa manera ret homenatge als orígens del blues, aquells temps en què els esclaus del sur d’Estats Units, especialment els ubicats al delta del riu Misisipi, recordaven la música de l'Àfrica Occidental a la qual els seus creadors l’havien donat el nom de tristesa, malenconia. Blues.

Méter té el seu museu, taller i sala d’exposicions al baix de sa casa, en el centre de l’Alcora. Em diu que abans, fa molts anys, era un forn de pa, però que després d’uns anys va decidir, amb la seua dona, tancar-la. Massa hores de treball amb un horari molt exigent. Després es va passar al manteniment, professió en què va aprendre a utilitzar les ferramentes. Més tard, Internet li mostraria les pautes per a ser lutier.

Seguim donant una volta pel museo de Méter. Ens mostra una de les perles més significatives de les seues creacions. Un carro amb gran paregut a què portaven les cavalleries del llunyà oest. Un vehicle que li serveix per a transportar alguns dels seus instruments quan té un bolo. També ens ensenya el local d’assaig i on exerxeix de lutier del blues: el taller.

I de la construcció, a l'execució. Méter Mano Rara s’acomiada tocant una de les seues guitarres. Està feta amb una botella de Jack Daniels, a la qual no li queda cap glop, i fusta, té tres cordes i una ploma d’un au.