Pressió policial als "nois de l'Apple"

Els Mossos identifiquen els joves que cada tarda i vespre s'instal·len a les portes d'aquesta botiga al centre de Barcelona aprofitant que hi ha Wifi gratuït

Alguns joves han començat a protagonitzar baralles i furts i per això la policia ha decidit intervenir.

14/02/2018 - 14:42 UTC

Barcelona

En els últims dies han aparegut pintades amb esprai als murs de les escales que porten al metro de la Plaça de Catalunya. Pintades de color de rosa de traç insegur amb noms de poblacions marroquines i algerianes, ciutats d'origen d'alguns dels joves que a partir de migdia i fins al vespre deambulen i passen l'estona davant de la botiga Apple al centre de Barcelona aprofitant que poden connectar el telèfon al wifi gratuït del gegant tecnològic.

Ja fa mesos que aquest és el seu punt de reunió però darrerament han començat a crear conflictes. Hi ha empentes, baralles i també hi ha hagut robatoris de carteres, rellotges i telèfons mòbils. Els Mossos creuen que començava a haver-hi una sensació creixent d'inseguretat i des de fa dues setmanes han reforçat la vigilància a la zona, amb un dispositiu especial amb més agents de seguretat ciutadana i d'ordre públic, que sobretot identifiquen aquests joves.

Bona part són menors d'edat, i tutelats per la Generalitat, perquè estan aquí sols, sense pares. Quan ho detecten els porten a la fiscalia de menors. Amb els que tenen pares, els truquen perquè els recullin. També comproven si tenen requeriments judicials pendents.

Joves inadaptats que volen viure en la delinqüència

Els educadors que treballen amb joves marroquins tutelats i extutelats expliquen a Ser Catalunya que són un grup reduït de joves que fan vida al carrer i només busquen assistència per serveis bàsics als equipaments públics (dutxar-se, menjar i canviar-se de roba). Calculen que a Barcelona en serien una cinquantena de nois, la majoria majors d'edat i també menors, de menys de 16 anys, que s'escapen dels centres tutelats on els acull la Generalitat. A aquests nois, els centres els proposen que es comprometin, que vagin a escola, que busquin feina o que estudiïn català i castellà, però ells ho rebutgen. De fet, han aprofitat les portes d'aquests centres per vendre i consumir droga, i les baralles amb arma blanca han molt freqüents entre ells en els darrers mesos. Per rivalitat entre bàndols, de marroquins i algerians, o bé per revenja quan algú aconsegueix un llit en un alberg o una ajuda pública i algú altre no. Ara en aquests equipaments se'ls ha vetat l'entrada. Els professionals creuen que la seva actitud s'explica perquè porten massa temps al carrer i s'han acostumat a viure en l'espiral de delinqüència. Alguns van començar quan eren menors, i ara han vist que els agrada aquest modus vivendi. De nit dormen en cases buides que han ocupat, i passen el dia deambulant pel carrer, sobretot al centre històric furtant i venent haixix. Els educadors asseguren: “poc podem fer amb ells nosaltres, la resposta haurà d'acabar sent policial". Són un grup molt menor, comparat amb els més de 1500 joves que van arribar només l'any passat a Catalunya, i amb la vintena de joves extutelats que ja ha començat a trobar alternatives a la vida al carrer a Barcelona.