"No hem avançat en cap mesura de prevenció"
Mig any després de l'atemptat, les comunitats islàmiques asseguren que la situació política a Catalunya i el 155 han frenat les polítiques de prevenció del gihadisme que proposaven els musulmans. Entre elles, formar als imams, els responsables dels oratoris i avançar en l'aprenentatge de l'islam a l'escola.
Getty Images
Barcelona
La Generalitat encara no sap quants imams hi ha a Catalunya. Fer un cens era una de les propostes que es van plantejar al setembre, en una reunió amb els departaments d'Afers Socials i Ensenyament. També volien formar als responsables dels oratoris i als líders espirituals i que els imams puguin cotitzar a la seguretat social. Sense subvencions, ni govern, ni voluntat política, Mohamed Halhoul, del Consell Islàmic, veu com tot ha quedat en res.
Mohamed Halhoul: "No se ha avanzado"
00:14
Compartir
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
<iframe src="https://cadenaser.com/embed/audio/460/370RD010000001323589/" width="100%" height="360" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>
L'atre necessitat, trobar espais per que els nens i joves sàpiguen què diu l'Alcorà. La Unió de Comunitats Islàmiques a Catalunya detecta com cada cop més joves refusen la mesquita o els oratoris, que és on s'aprén l'islam. El seu secretari, Mustafà Ben el Fassi apunta que ensenyar l'islam a l'escola pot ser clau, com ja fan altres comunitats autònomes com València o Andalusia.
Mostafa Ben El Fasi: "Preocupació pels joves"
00:13
Compartir
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
<iframe src="https://cadenaser.com/embed/audio/460/370RD010000001323611/" width="100%" height="360" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>
"Hem tractat els atemptats com un accident"
Perquè uns nois aparentment integrats van voler matar els seus conciutadans? Aquesta és una pregunta que, segons els experts, l'administració catalana no s'ha volgut plantejar. Ho apunta el sociòleg del CIDOB i expert en processos de radicalització, Moussa Boureka. "No hem tingut un debat sobre el sentiment de pertinença, el caldo de cultiu que va metmetre que l'imam els radicalitzés. Creu que és essencial veure què ha fallat en la integració dels joves. "Mentre no orientem la reflexió en aquest sentit, seguirem igual fins que hi hagi una altra tragèdia. La tornarem a tractar com un accident, i tornarem a la normalitat", assegura.
Coincideix en aquest desinterès de l'administració l'antropòleg Jordi Moreras. Veu com els reptes de l'islam a Catalunya segueixen sense solució des de "fa 10 anys" mentre la propaganda terrorista se'n aprofita. "La precària organització de la comunitat musulmana a Catalunya provoca l'aparició de zones grises que s'han d'atendre: internet, les xarxes socials... apareixen persones que influencien els joves suggerint idees i arguments que són compartits en petit comitè". Diu Moreres, és escencial que la comunitat mususlmana vulgui millorar la seva organització interna, i quan es detecta aquesta voluntat, els poders públics els han d'ajudar a fer-ho viable.
