Trapero diu que quan es va fer la DUI es va posar a les ordres de la justícia

Al·lega que no compartia els plans secessionistes i aporta dos correus electrònics que va enviar dos correus electrònics enviats al president del TSJC i al fiscal en cap de Catalunya

Josep Lluís Trapero a la seva arribada a l'Audiència Nacional / Atlas

El major dels Mossos d'Esquadra Josep Lluís Trapero ha al·legat que es va desmarcar davant el Govern del referèndum de l'1-O i que es va posar a disposició del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i de la Fiscalia per complir les seves "ordres" després de l'aprovació de la declaració d'independència.

En el seu recurs contra la interlocutòria de l'Audiència Nacional que el processa per sedició i organització criminal, qui va ser cap de la policia catalana insisteix que els comandaments policials dels Mossos van expressar la seva "discrepància" amb la cúpula de la conselleria d'Interior respecte als seus plans per celebrar l'1-O, suspès pel Tribunal Constitucional (TC), i el seu "compromís" amb els mandats dels jutges i la Fiscalia.

Trapero ha comparegut avui davant la jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela, que li ha notificat personalment el seu processament juntament amb els que van ser els seus caps polítics, l'exdirector dels Mossos d'Esquadra Pere Soler i l'exsecretari d'Interior Cèsar Puig.

L'escrit recalca que Trapero "de cap manera compartia" els plans secessionistes del Govern, com ho demostra, segons la defensa, els dos correus electrònics que el major va enviar al president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Jesús María Barrientos, i al llavors fiscal de Catalunya, José María Romero de Tejada, el 27 d'octubre passat, quan el Parlament va aprovar la declaració unilateral d'independència (DUI).

En aquells correus aportats a la causa, que Trapero va remetre quan ja estava imputat per sedició i un dia abans de ser cessat pel Govern central en aplicació del 155, el major comunicava que els Mossos d'Esquadra es posaven a "disposició" de les autoritats judicials i de la Fiscalia amb la finalitat de "donar compliment a les ordres que se'n poguessin derivar" en relació amb l'aprovació de la DUI.

Trapero comunicava a més que els Mossos seguirien "garantint la seguretat ciutadana i l'ordre públic a Catalunya", després de tenir coneixement de l'aprovació de la DUI per part del Parlament "i desconeixent les conseqüències jurídiques de l'esmentada declaració i sobre qui podien recaure les mateixes".

Aquells correus, afegeix el recurs, els va enviar Trapero després de sengles converses telefòniques amb Barrientos i Romero de Tejada i després d'haver previst un dispositiu "amb la finalitat d'atendre les eventuals ordres que es poguessin rebre, així com en nom de mantenir la seguretat ciutadana i l'ordre públic".

L'advocada del major, Olga Tubau, esgrimeix també en el seu recurs dues reunions que la cúpula de la policia catalana -encapçalada per Trapero i al costat dels comissaris Ferran López, Joan Carles Molinero, Emili Quevedo i Manel Castellví- va mantenir els dies 26 i 28 de setembre passats amb el llavors president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i amb els exconsellers Oriol Junqueras i Joaquim Forn.

Aquelles reunions, que segons Tubau es van celebrar a petició del propi Trapero, pretenien "traslladar als responsables del govern de la Generalitat la preocupació comuna" de tots els comissaris en relació amb el fet que es mantingués l'1-O, "pels eventuals problemes per a la seguretat ciutadana que podrien produir-se", afegeix el recurs.

La cúpula de Mossos va traslladar també al Govern que "no es compartia des del cos policial el projecte independentista" i va manifestar la seva "ferma voluntat i decisió" de respectar la legalitat vigent i els mandats judicials i la seva discrepància respecte a "determinades manifestacions públiques en les quals es feia referència" a la policia catalana.

"(...) una cosa eren els desideràtums i la voluntat de l'òrgan polític i una altra l'actuació del cos dels Mossos d'Esquadra, la cúpula del qual, amb el major al capdavant, va venir sempre presidida per una ferma determinació de complir amb l'ordenament vigent i amb les ordres emanades de poder judicial i la Fiscalia", subratlla el recurs.

Trapero insisteix a més davant la jutge en el fet que va ser el coronel Diego Pérez de los Cobos, càrrec del Ministeri d'Interior, qui va dirigir l'operatiu per impedir l'1-O i que en cap de les reunions que va mantenir amb els caps de Mossos els va manifestar que l'operatiu que havien dissenyat fos "inoperant o insuficient".

El recurs d'Olga Tubau nega davant Lamela que Trapero posés el cos dels Mossos "al servei dels interessos secessionistes" i que, "per motius d'aquesta pretesa connivència, s'haguessin desplegat accions de vigilància i contravigilància" a membres del Govern, entre ells alguns dels detinguts el 20 de setembre en l'operació llançada pel jutge de Barcelona que investiga l'1-O.

Segons Trapero, únicament va autoritzar "un servei de vigilància esporàdica" en els entorns de l'exsecretari general d'Economia Josep Maria Jové, pel risc que podia suposar-li la seva exposició pública amb motiu de la seva detenció, i es van descartar les seves peticions de disposar d'escorta personal o que s'efectuessin escanejos de seguretat per evitar "topar amb les accions d'investigació que sobre ell podien estar realitzant-se".

Cargando
Cadena SER

¿Quieres recibir notificaciones con las noticias más importantes?