La Generalitat, obligada a readmetre en un centre de menors un noi expulsat per creure'l major d'edat

Barcelona

És un adolescent que fa mesos va empendre un viatge de 8.000 quilòmetres, creuant deserts i confiant en màfies. L'explica ell mateix.

El dia de cap d'any, l'1 de gener, arribava a les dependències de la Fiscalia de Menors de Barcelona. Aquella nit va dormir en un matalàs a la sala d'espera de la Fiscalia, a la Ciutat de la Justícia. I l'endemà va passar a un centre de menors de la Generalitat.

En aquest viatge el va acompanyar sempre el seu certificat de naixement, l'oficial. Però a Barcelona, no li va servir de res. Així ho va evidenciar la Fiscalia de Menors, que quan el va veure l'1 de gener va exigir als forenses que li fessin les proves de mandíbula i canell per determinar la seva edat. La jurisprudència del Tribunal Suprem estableix que amb un passaport a la mà, no es pot ordenar cap prova d'edat a un menor estranger. Tot i així, li van fer les proves. Li van comparar els seus òssos amb els d'un noi europeu, perquè encara no hi ha cap baròmetre per mirar l'edat óssea amb exemples de nois africans. Tres setmanes després, els metges van dir que tenia 19 anys. Va ser expulsat del centre. La seva documentació seguia dient que tenia 17 anys.

Era el febrer, i amb onades de fred incloses, vivia als carrers de Barcelona. Primer al Poble-Sec, després als voltants de l'Hospital Sant Pau, i finalment va aconseguir entrar a l'alberg municipal per a sense llar de la Zona Franca. El 23 de febrer, dos dies després de complir 17 anys, va aconseguir fer-se un passaport oficial, al consolat. Però seguia vivint al carrer.

Ara un jutge li ha donat la raó de manera cautelar i urgent, i ha ordenat que la Generalitat el torni a admetre en un centre de menors. L'administració ha trigat 24 hores a trobar-li una plaça. "Ara estic tranquil", diu, en anglès de camí al centre. Té moltes dificultats per entendre el castellà. El seu advocat espera ara la sentència definitiva. No descarta querellar-se contra el govern perquè pugui recuperar alguna indemnització per aquests quatre mesos de patiment. És l'Albert Parés, de la fundació Noves Vies.

Aquest, però, no és un cas aïllat. Segons l'ONG, només aquest any la Generalitat ha hagut de readmetre a dos menors més, que tot i tenir passaports o documents oficials dels seus consolats, van ser expulsats dels centres de menors per què les proves d'edat deien que eren més grans.