Sociedad

Falten professors de literatura perquè falten estudiants

Entre 2012 i 2016, les universitats catalanes només van llicenciar en llengua i literatura a 1.500 alumnes. Hi ha pocs estudiants que es matriculen en filologia i un 60 per cent abandona abans d'obtenir el títol

Una aula buida a la Universitat de Barcelona / Arxiu ACN

Barcelona

El problema no és només a Catalunya, sinó al conjunt de l'estat i està en l'origen de les dificultats que té Ensenyament per trobar mestres capacitats per fer aquestes assignatures a secundària.

Les filologies són des de fa anys, els graus amb menys demanda per part dels nous alumnes. A tall d'exemple, si sumen totes les universitats que a Catalunya ofereixen aquests graus, el curs 2015-2016 van tenir a primer curs 600 alumnes nous, molt per sota dels més de 800 que van començar direcció d'empreses només a la Universitat de Barcelona(UB). El degà de la facultat de lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Joan Carbonell diu que és difícil trobar una explicació d'aquest desinterès que moltes vegades comença a la secundària. “De vegades s’associa la llengua i la literatura tant catalanes com castellanes, a assignatures que l’estudiant no percep com positives, per molts motius, entre d’altres perquè no tenen prou prestigi i per això, pensar que en el futur continuaran estudiant allò, que és molt concret, els resulta poc atractiu”.

El vicerector de coordinació de la UB, Ernest Pons també apunta els menysteniment social que durant molt de temps han tingut les humanitats, que no es consideraven carreres de profit. “Durant molts anys s’ha estès la idea que no calien les humanitats i ara estem pagant les conseqüències”.

Les universitats fa temps que intenten buscar fórmules per fer més atractius aquests estudis. A la Autònoma per exemple, durant uns anys han ofert un Grau obert en Llengües que permetia als alumnes fer un primer curs comú i decidir més endavant en quina s'especialitzaven. Però el pròxim curs ja no l’oferiran perquè no té prou alumnes. Ara estudien altres formules que puguin ser més transversals. “La facultat de lletres ja ha programat un grau que serà d’història, política i economia, les tres coses alhora, per donar visions més transversals de la realitat. I aquest, que oferim per primer any ha obtingut d’entrada molta acceptació que s’ha traduït en consultes. Ara caldrà veure com va la matrícula. Si funciona, podria ser un camí a explorar”

Hi ha un problema d'entrada i altre de sortida

Entre 2008 i 2012 van començar una filologia catalana o castellana una mica més de 4100 alumnes a tot Catalunya, però el nombre de llicenciats de 2012 a 2016 –dins la forquilla en què els alumnes matriculats haurien d’haver acabat els estudis- és només de 1500 alumnes. Això vol dir que un 63 per cent dels que van començar aquestes carreres, no les han acabat.

El problema no és nou però ha estat ara que ha saltat l'alarma, després que Ensenyament hagi pres dues mesures excepcionals de cara al curs vinent per pal·liar la manca de professionals: permetre que graduats en filologia que no tenen el màster de secundària puguin fer classe als instituts i obrir la porta a que determinats mestres de primària ensenyin llengua i literatura als alumnes de primer i segon d'ESO.

Són dues solucions provisionals que han anat acompanyades també d'un reforç de les accions per intentar captar nous alumnes pera a les filologies. A la UAB per exemple, s'han fet unes sessions específiques per presentar els graus a estudiants de batxillerat que destaquen en aquests àmbits, tot i que des de la UB, creuen que caldrà un esforç més tranversal, com el que ja s'està fent amb les enginyeries, per fer entendre als alumnes i a les seves famílies que són professions necessàries i amb bones sortides laborals.

Això o trobar un Merlí, diuen des de les universitats, que confirmen que l'emissió de la sèrie de TV3 que tenia com a protagonista a un professor de filosofia, ha disparat l'interès per uns estudis que també estaven caient en picat. "Des de fa tres anys, els estudis de filosofia a la UAB -explica Carbonell- han tingut una pujada de matrícula importantíssima. A la nostra facultat teníem uns 45 nous estudiants cada curs. I des que va començar la sèrie hem arribat als 60 anuals. Potser si que necessitem un Merlí que faci literatura"

Les universitats confien que el nou govern reprengui un dels temes pendents en l’àmbit universitari: el de les carreres que tenen poca demanda i que de vegades, per qüestions territorials, s'ofereixen a diferents centres que tenen molt pocs alumnes: un fet que multiplica el cost de mantenir aquestes estudis i que tampoc contribueix a prestigiar-los.

 
  • Cadena SER

  •  
Programación
Cadena SER

Hoy por Hoy

Àngels Barceló

Comparte

Compartir desde el minuto: 00:00