Operatiu anticorrupció als ajuntaments de Girona, Salt i Sarrià

La Guàrdia Civil i el fiscal anticorrupció s'han emportat documentació relacionada amb la companyia d'aigües. A l'Ajuntament de Girona han recollit informació per acreditar si durant el mandat de Carles Puigdemont es va pagar el fons d'art Santos Torroella amb diners procedents del cànon de l'aigua.

El setembre passat la Guàrdia Civil ja es va emportar documentació de la seu d’Aigües de Girona, Salt i Sarrià i també de l'ajuntament de Girona i, segons informa la Fiscalia Anticorrupció, d'aquesta documentació se'n deriven possibles delictes de malversació pública, apropiació indeguda, prevaricació i falsedat en document mercantil per part dels “responsables polítics”.

La investigació apunta directament a la compra del fons d’art Santos Torroella, adquirida per l’Ajuntament de Girona el 2014 per 3’9 MEUR i quan era alcalde Carles Puigdemont.

El fiscal anticorrupció i la Guàrdia Civil han recollit avui tota la documentació relacionada amb la compra del fons Santos Torroella i també documentació pressupostària per investigar si la col·lecció d’art es va pagar amb diners del cànon de l’aigua que l’ajuntament va ingressar després de fer una pròrroga de la concessió, del 2013 fins al 2020.

L'alcaldessa, Marta Madrenas, ha volgut deixar clar que la col·lecció es paga amb pressupost ordinari (encara no s’ha acabat de pagar) i ha negat que els diners “surtin de les aigües o d’una empresa”.

Madrenas ha lamentat el “xou mediàtic” de la Fiscalia i la Guàrdia Civil perquè els requeriments de la informació es podien haver fet a través del jutjat que instrueix el cas Agissa i on l’ajuntament està personat com a acusació particular.

3’75 MEUR del cànon de l’aigua

L’equip de govern ha explicat que per pagar la primera partida (1 MEUR) del fons Santos Torroella es va fer una modificació del pressupost que va passar pel ple municipal del febrer de 2014 i es va autoritzar per l’interventor.

En concret, es van eliminar tres partides del pressupost que sumaven 1 MEUR i que anaven destinades al manteniment i sanejament de l’aigua potable a la ciutat i aquest milió d'euros es va destinar a fer un primer pagament de la col·lecció d’art. Quan l’ajuntament va ingressar una primera part dels 3’75 MEUR del cànon de l’aigua (per llei només es poden invertir a la xarxa d’aigua) els van destinar a les tres inversions a la xarxa d'aigua eliminades anteriorment. 

La CUP lamenta la lentitud de la instrucció del cas Agissa

La d'avui és una fase més de la investigació sobre el suposat frau milionari a través de la gestió de l'aigua a Girona que la CUP va denunciar a la Fiscalia ara fa tres anys. Justament, el regidor de la CUP, Lluc Salellas, ha lamentat que la Fiscalia utilitzi el cas de les aigües “per tapar altres casos de corrupció” de l'Estat i afegeix que tota la documentació que avui ha vingut a buscar a l’Ajuntament s’hauria pogut sol·licitar per escrit.

L'advocada de la CUP, Montserrat Vinyets, ha recordat que fa gairebé un any que no tenen notícia del procediment sobre el cas Agissa que investiga suposades irregularitats i el suposat enriquiment del soci privat (Girona S.A.) a costa de la part pública. Hi ha set persones investigades, entre elles, els dos consellers delegats d’Agissa, Narcís Piferrer i Xavier Ballell.

Cargando
Cadena SER

¿Quieres recibir notificaciones con las noticias más importantes?