Girona rep la documentació de Cerezo que va ser alcalde entre 1937 i 1939
Pere Cerezo es va exiliar a Argentina que és on la Fundació Josep Irla ha recuperat el fons documental. L’han cedit les seves filles.
Girona
L’Arxiu municipal de Girona ha rebut el fons documental de qui va ser alcalde de la ciutat entre el 1937 i el 1939, Pere Cerezo, que va morir a Argentina on es va exiliar després de la Guerra Civil.
El fons el formen 39 unitats documentals que la Fundació Josep Irla ha recuperat a Corrientes (Argentina) on viu una de les filles de Cerezo i hi ha des de notes autobiogràfiques, cartes, el carnet de l'ajuntament, el de diputat al Parlament de Catalunya (ho va ser per ERC el 1932) i també el passaport argentí que va obtenir a França on es va exiliar, primer, amb la seva segona dona i dues filles.
Són documents dels anys previs a la Guerra Civil, del període de l’exili i d’altres personals que l’Arxiu preservarà i també en farà difusió. Pel cap del Servei de Gestió Documental, Arxius I Publicacions de l’Ajuntament de Girona, Joan Boadas, la donació suposa ampliar els fons ja cedits a l’Arxiu de personalitats de l’època com Carles Rahola, Miquel Santaló i Emili Blanch.
“No és un fons aïllat, s’incorpora en l’intent de preservar la memòria dels exiliats o executats pel franquisme i és un homenatge a totes les persones que per defensar unes idees properes a les que nosaltres defensem, van ser perseguits, van patir l’exili i alguns la mort.
Pere Cerezo va néixer a Mendoza (Argentina), fill de pares de la Rioja i va arribar a Girona quan tenia sis anys. “Sempre va ser un gironí de soca-rel” ha recordat el director de la Fundació Josep Irla, Josep Vall, i ha destacat que amb 27 anys ja era regidor per ERC a l’Ajuntament de Girona. “La figura de Cerezo és un vincle entre Girona i Argentina” segons Vall.
Per l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, la cessió del fons de Cerezo suposa “mantenir vius els valors republicans” que ell va defensar.