La Justícia alemanya complica molt els plans de Llarena

Madrid

La decisió de la Justícia alemanya de no lliurar a Carles Puigdemont acusat de rebel·lió, només per un delicte de malversació de cabals públics, posa en serioses dificultats a l'macrocausa que ha instruït durant vuit mesos el jutge Pablo Llarena al Tribunal Suprem. Amb aquesta resolució a sobre de la taula, Llarena només té dues opcions: assumir la derrota i acceptar jutjar l'expresident català només per malversació o rebutjar la seva entrega i tornar a deixar-li anar a l'espera d'un millor moment, com ja va fer en el seu moment amb Bèlgica, mentre porta el cas davant el Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea, a Luxemburg, com ja va plantejar a l'abril.

A l'espera que una reacció oficial per escrit de Llarena, el nou escenari confirma els pitjors temors del magistrat, que ja en el passat va arribar a assegurar que una decisió com la que ha pres Schleswig-Holstein aquest dijous posaria en perill el procés: "la depuració de responsabilitats ha de ser portada de manera unificada o podria trencar-se la continència de la causa", va dir per exemple en un acte al desembre.

Ho va dir quan ja es va trobar amb una situació similar a Bèlgica. El passat mes de desembre, el jutge instructor va decidir renunciar al procés d'extradició de Carles Puigdemont, Toni Comín, Meritxell Serret, Clara Ponsatí i Lluís Puig en veure perillar l'acusació per rebel·lió contra ells. Acusar part de la cúpula del Procés per rebel·lió i els fugats per un altre de diferent, va dir llavors, podria "conduir el procés a respostes contradictòries i divergents per als diferents partícips".

Per al jutge, per tant, enviar a Puigdemont a la banqueta de la Sala Penal acusat només de malversació afectaria al dret de defensa, per exemple, de líders independentistes com Oriol Junqueras o Carme Forcadell, empresonats i que seran jutjats per aquest delicte llevat canvi d'última hora en el criteri de la Fiscalia. Va dir textualment que suposaria "una distorsió substantiva a les defenses dels encausats que sí que estan a disposició d'aquest òrgan instructor, els quals podrien ser investigats i jutjats per tots els delictes que l'instructor preveu, col·locant-se així en 'pitjor dret' que els que es troben fugats ".

La decisió d'Alemanya qüestiona el pilar mestre de la causa que Llarena ha conclòs recentment després de vuit mesos d'instrucció: el delicte de rebel·lió. Un delicte que des de les primeres dues querelles que va interposar la Fiscalia fins l'acte de conclusió de sumari de Llarena ha justificat, per exemple, l'enviament a presó de exconsellers com Jordi Turull, Josep Rull o Raül Romeva, i que ha basat la seva vigència en una instrumentalització de la violència urbana que ara nega rotundament Schleswig-Holstein.

Des del primer moment, tant Fiscalia com a instructor com a sala d'apel·lacions han apostat per acusar la cúpula del Procés per aquest delicte, defensant que el Govern tenia previst instrumentalitzar els brots violents, que alguns com Joaquim Forn ho van promoure des dels seus llocs de responsabilitat i que d'altres, com Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, directament van participar en aquests disturbis als carrers, per exemple el 20 de setembre.

La decisió d'Alemanya arriba amb la investigació contra el Procés ja preparada per a judici al Tribunal Suprem i amb la causa partida en dos: d'una banda amb els imputats que estan a Espanya - empresonats o en llibertat - i, de l'altra, els set que van fugir a Bèlgica, Alemanya, Suïssa i Escòcia. El magistrat va prendre aquesta mesura en veure que els diferents països podien demorar el lliurament dels fugits, i fins i tot negar-la com acaba de succeir aquest dijous.