Una trobada ciutadana recorda la desaparició de les barraques de Montjuïc

Barcelona

Es compleixen 50 anys de la desaparició de les darreres barraques de la muntanya de Montjuïc, a Barcelona. Va ser la zona d’infrahabitatge més extensa que va tenir la ciutat: hi van arribar a viure 30.000 persones. Alguns dels que hi van néixer han organitzat una trobada, una jornada de festa aquest cap de setmana per retrobar-se amb els que van ser els seus veïns.

Montjuïc era una zona d'horts que durant la post guerra es van omplir de barraques. L'historiador, Oriol Granados, explica que hi havia construccions de diferents tipus. N'hi havia d'obra, però també de fusta.

Granados diu que les mancances eren evidents, amb carrers de terra que es convertien en un fangar amb la pluja. Però explica que també tenien alguns serveis com metges, escoles, comerços o un cinema.

El Manuel Hervás, de 65 anys, i Fernando Soler, de 70, van créixer en aquesta zona de Barraques. Hervás recorda amb felicitat com era jugar al carrer fins que es ponia el sol. Fernando diu que tenien moltes mancances, però que no n'eren conscients perquè sempre havien viscut així.

A finals dels 60 es van crear barris com els de Sant Cosme al Prat, el de Camps Blancs a Sant Boi o el del Pomar a Badalona i allà es van traslladar els darrers barraquistes. Fernando Soler recorda que, amb 18 anys, ja havia conegut les comoditats que hi havia fora de les barraques. I que una de les coses que més va agrair va ser tenir un vàter i deixar enrere la comuna.

El trasllat dels veïns de Montjuïc a diferents barris va separar amics "perquè no vam poder triar on anàvem", explica Fernando Soler. En el seu cas, ell va anar al barri de les Cinc Roses (ara Camps Blancs), a Sant Boi de Llobregat, i la seva núvia a Badalona.

Fernando i Manuel diuen que, malgrat la separació dels veïns, tots els coneixien en els nous barris.