Un rescat polèmic que pot acabar en multa per negligència

Barcelona

El director general de Prevenció, Extinció d'incendis i Salvament, Manel Pardo, ha abordat el cas dels dos excursionistes de Sabadell que es van perdre dissabte, en ple temporal, a la muntanya del Puigpedrós.

Ahir van ser rescatats per un helicòpter de la Gendarmeria francesa, just quan estaven a punt de llençar la tovallola, després d'haver estat al ras unes 40 hores amb temperatures sota zero, vent, pluja i neu.

Els excursionistes són un home de 57 anys i una dona de 43 que volien fer un cim que al refugi els van desaconsellar fer, per la boira i la neu, però no van fer cas i van sortir d'excursió dissabte al matí, van fer el cim, però a quarts de 5 de la tarda van trucar al 112 i van dir que s'havien desorientat. En aquell moment es va activar la recerca que va durar fins ahir al matí.

Aquesta emissora ha pogut parlar amb un dels dos excursionistes, l'home de 57 anys, però finalment ha decidit no participar per l'advertència dels seus advocats, ja que s'ha obert un debat per decidir si els rescatats hauran de fer-se càrrec dels costos del rescat per negligència, ja que van ser advertits per la gent de l'alberg de les males condicions meteorològiques.

Pardo ha comentat que "un helicòpter pot costar aproximadament uns 2.500 euros l'hora però no és el mateix una hora que 40 hores" però ha afegit que "quan es posa una multa d'aquest tipus no es cobra tot l'import perquè seria impossible pagar-ho".

Alhora, ha senyalat que "s'ha d'intentar que la gent entengui que amb el rescat també s'està posant gent en risc".

Des de l'1 d'octubre de 2009, la Generalitat cobra als ciutadans els rescats en el medi natural que han estat culpa d'una imprudència

El criteri es basa en tres supòsits:

- Si ha estat en zones assenyalades com a perilloses o d'accés prohibit.

- Si les persones rescatades o salvades no duien l'equipament adequat.

- Si la persona demana el servei sense que hi hagi motius objectivament justificats.

Des de l'entrada en vigor del servei s'ha cobrat un total de set rescats. És a dir, 7 rescats, en 10 anys. No toca ni a un rescat pagat per any. Segons els bombers, el motiu que se'n paguin tan pocs és que els supòsits són molt genèrics i que costa demostrar que efectivament ha estat aquest el motiu. Els bombers han proposat diverses vegades que es faci com a França, que es faci una llei i es portin aquests casos als tribunals, on és un jutge qui determina si el ciutadà ha de pagar o no.