El 30% de les plaques solars tèrmiques no funciona

Barcelona

Segons dades de l'Associació Solar de la Indústria Tèrmica (ASIT), el 30% de les plaques solars tèrmiques que hi ha instal·lades a Catalunya no funcionen bé. Són les plaques que aprofiten l’energia del sol per escalfar l’aigua comunitària i que és obligatori posar a tots els edificis nous des de fa més d’una dècada. El president d’ASIT, Vicente Abarca, ho atribueix a una “manca de manteniment” i al fet que l’usuari, en la majoria de casos, no sap si l’aigua de la caldera l’han escalfat les plaques o el gas perquè els sistemes estan connectats i quan un falla, s’activa l’altre.

Des de la Federació de Gremis d'Instal·ladors de Catalunya (FEGiCAT) expliquen que moltes d’aquestes plaques es van posar simplement per cobrir l'expedient. El seu vicepresident, Miquel Puig, diu que se’n troben moltes “perquè [durant el boom de la construcció] se’n van posar moltes, però es feia per imposició perquè el codi tècnic d’edificació ho exigia. El més fàcil era posar quatre plaques per escalfar l’aigua comunitària, però segurament no es feia amb els requisits oportuns i moltes d’aquestes instal·lacions han acabat no funcionant o fallant”.

Opina el mateix el president del clúster de l’energia solar Solartys, Xavier Pastor, que afegeix que a molts edificis les plaques “no estan ben dimensionades ni ben orientades” i que això ha fet que “el grau d’insatisfacció de la majoria dels seus usuaris sigui alt”.

Pel representant a Catalunya de la Unió Espanyola Fotovoltaica (UNEF), Manel Romero, “hi ha hagut desinformació i deixadesa per part de tothom”. Diu que els consta que “hi ha instal·lacions que no estan ni connectades a les llars o veïns que no saben que tenen instal·lacions d’energia solar tèrmica al terrat”.

Tots ells, però, defensen l’energia solar tèrmica i subratllen que les instal·lacions són robustes i permeten un estalvi del 60% de l’energia destinada a escalfar aigua comunitària.

A Catalunya, segons dades d’ASIT, hi ha 641.000metres quadrats de plaques d’energia solar tèrmica. És la segona comunitat autònoma on n’hi ha més, només per darrera d’Andalusia. La majoria es van posar durant el boom de la construcció perquè des de 2007 són obligatòries als edificis nous.

Barcelona va ser pionera el 2002 en obligar a posar aquestes instal·lacions a qualsevol edifici nou que fes servir aigua calenta. Segons dades del consistori, ara n’hi ha 1.086 i el 74% estan en blocs de pisos. La directora d'Energia i Qualitat Ambiental de l’Ajuntament de Barcelona, Cristina Castells, explica que han fet “un esforç per conèixer l’estat de les instal·lacions” que ha permès rebaixar a un 20% les plaques de solar tèrmica que no funcionen del tot bé a la ciutat. En aquests casos el que falta, segons Castells, és “voluntat per reparar-les". I ara mateix encara hi ha moltes comunitats de veïns que "només tenen cultura del manteniment per l’ascensor”.

Castells admet que des de l'Ajuntament “encara es poden millorar aspectes com el manteniment i la informació a la ciutadania”. I afegeix que “cal continuar invertint en polítiques de divulgació d’aquestes instal·lacions i en ajuts per millorar-les i fer-ne un seguiment". I més tenint en compte que "a partir de gener de 2020 tots els edificis privats que es construeixin a Europa hauran de tenir un consum d'energia el més baix possible".

Conscients d’aquesta situació, l'Associació Solar de la Indústria Tèrmica i la Federació Catalana d'Empreses Instal·ladores, de la mà de l’Institut Català de l’Energia, preparen una campanya informativa adreçada a ala ciutadania sobre els beneficis de l’energia solar tèrmica i una formació perquè els instal·ladors en facin un bon manteniment.