Últimas noticias Hemeroteca

Es gasten la meitat dels diners previstos per la pobresa energètica

  • La Generalitat i l'Àrea Metropiltana de Barcelona s'han gastat pràcticament la meitat dels diners per combatre la pobresa energètica que tenien pressupostats
  • Moltes persones segueixen sense anar a Serveis Socials a demanar ajuda, i opten per no gastar
  • El tercer sector reclama que els diners que han sobrat s'inverteixin en ajuts pel consum

L'any passat, dels 10 milions previstos per la Generalitat per combatre la pobresa energètica, en van acabar invertint 6,4. Són diners que la Generalitat dóna als serveis socials dels ajuntaments que ho reclamen. La meitat d'aquests diners, 3 milions d'euros, van servir per pagar factures de llum, 1,9 milions per rebuts d'aigua i 1,1 milions per finançar despeses de gas. En total, 35.000 famílies van rebre aquests fons públics, poc més de l'1% de llars catalanes, segons ha pogut saber SER Catalunya.

Però la Generalitat no és l'única administració que no s'ha gastat tots els diners que tenia previstos. Al 2015, l'Àrea Metropolitana de Barcelona va reservar un fons de 10 milions per ajudar les famílies que no podien pagar els subministraments bàsics durant 4 anys. Tres anys després, només se n'han gastat la meitat: 5 milions d'euros.

La Taula d'Entitats del Tercer Sector apunta que una de les causes és que hi ha milers de llars catalanes que no poden fer front al rebut però no es consideren "pobres". Famílies que treballen amb feines precàries i tenen fills a càrrec, o persones grans que viuen soles. "Deixen d'encendre la calefacció, cuinen menys, no encenen els llums o deixen de comprar productes frescos" apunta la responsable d'habitatge de la taula, Susanna Roig. Com que no els arriba cap amenaça de tall, els serveis socials no tenen coneixement del cas. Una situació que, es calcula, afecta 1 de cada 10 catalans.

El secretari d'Afers Socials i Famílies de la Generalitat, Francesc Iglesias, confirma que el govern està fent-se càrrec "dels casos més urgents i greus": persones afectades per la pobresa severa que tenen ordres de tall de les elèctriques. Assegura que no són totes les persones que tenen problemes per pagar els subministraments bàsics, afectats sobretot per l'elevat preu de l'energia. Ara, diu, estan centrant els seus esforços per arribar a les llars on hi viuen persones grans dependendents "que necessiten respiradors, grues, o tenir la nevera encesa per refredar la insulina".

D'altra banda, cada cop hi ha més ajuntaments que han optat per deixar de pagar diners públics a les elèctriques. Només demanen aquests diners reservats en casos d'extrema urgència. El problema, és que això està repercutint a les famílies, que veuen com el seu deute amb les companyies elèctriques es va engreixant cada cop més. Iglesias, des del govern, insisteix que els fons públics per la pobresa energètica hi han de seguir sent, però torna a apel·lar a la "responsabilitat social de les elèctriques" per que es fàcin càrrec, d'alguna part del deute que acumulen les famílies més vulnerables.

La portaveu de l'Aliança contra la Pobresa Energètica, Maria Campuzano, proposa que els diners que s'han deixat d'invertir es destinin a ampliar les plantilles als serveis socials o que es creeïn oficines d'assessorament energètic per ajudar les famílies a optimitzar el consum i adaptar els paràmetres de l'energia contractada.

Les entitats socials reclamen, però, que amb aquests diners que han sobrat es facin càrrec d'altres despeses. Per exemple, ajudes per comprar electrodomèstics de baix consum o fer obres per millorar l'aïllament de les llars. La Generalitat diu que ho estan començant a fer. Fins ara, els ho havia impedit el 155.

Cargando
Cadena SER

¿Quieres recibir notificaciones con las noticias más importantes?