El filòleg i historiador Josep Massot Premi d'Honor de les Lletres Catalanes 2012

El filòleg, historiador i editor Josep Massot i Muntaner (Palma, 1941) és el 44è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes 2012. El jurat reconeix així la seva dedicació a la llengua i la cultura catalanes com a estudiós i promotor cultural. Massot ha destacat en el camp de la historiografia, la documentació i en les tasques com a editor, al capdavant de Publicacions de l'Abadia de Montserrat, i com a impulsor d'institucions essencials per la llengua i la cultura catalanes. Òmnium Cultural lliurarà el guardó, dotat amb 20.000 euros i una obra d'Ernest Altés, el pròxim 13 de juny al Palau de la Música Catalana.

Filòleg, historiador i editor, Josep Massot i Muntaner és el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes d'enguany, el jurat del qual ha volgut reconèixer així la seva dedicació a la llengua i la literatura catalanes, al mateix temps que ha volgut oferir als ciutadans un "model exemplar de treball rigorós, lleial i perseverant al servei del nostre poble i de la seva cultura".

Instants després de fer-se públic el guardó, Massot ha assegurat que el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes li fa "especial il·lusió", com n'hi va fer rebre el Premi Francesc de Borja Moll el 1989. "Vaig veure néixer el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, he conegut quasi tots els seus guardonats i alguns han estat els meus mestres", ha explicat Massot referint-se a Jordi Rubió, Joaquim Molas i Antoni Maria Badia i Margarit, entre d'altres. "Miraré de fer tots els possibles per no defraudar les expectatives del jurat", ha conclòs.

"Sempre m'he considerat un mallorquí que, quan és a Mallorca, diu que és català de Mallorca i, quan és a Barcelona, diu que és mallorquí de Barcelona. Miro de tenir relació amb totes les terres de parla catalana i amb tots els llocs amb els quals la nostra cultura té relació", ha afirmat el guardonat.

Nascut el 1941, Josep Massot va complir 70 anys l'any passat, 40 al capdavant de Publicacions de l'Abadia de Montserrat i 50 que va entrar al Monestir de Montserrat com a monjo benedictí i va publicar el primer article a la revista 'Serra d'or'. "He fet el que he pogut, personalment he treballat molt, però també he ajudat a moltes persones, i sempre he mirat de mantenir el contacte amb els meus companys", ha assegurat Massot.

La situació del català a les Illes Balears

Josep Massot ha aprofitat la compareixença davant els mitjans de comunicació per adherir-se a la manifestació que ahir va aplegar milers de persones als carrers de Palma sota el lema 'Sí a la nostra llengua' i en contra la política lingüística del Govern de José Ramón Bauzá. "Estic molt preocupat perquè el Govern ha trencat el consens lingüístic que hi havia hagut ja des del Govern de l'època d'UCD", ha dit Massot, i ha recordat que "tots els partits, des de la dreta fins a l'esquerra, es van posar d'acord amb uns mínims que s'han mantingut" al llarg d'aquestes últimes dècades.

"El tema que ara es planteja és greu perquè és un retrocés a tot el que s'havia fet des de la mort del Franco. S'havia aconseguit que la llengua fos reconeguda, que el català tingués els mateixos drets que el castellà", ha recordat el guardonat. "He lluitat amb les ungles i amb les dents per defensar la nostra llengua, el fet que hi hagi retrocessos em preocupa molt", ha conclòs.

El futur, però, el veu ple de lluita i esperança: "Davant d'aquesta situació no es poden fer gaire coses més que protestar, que és el que fem. L'únic que podem fer és resistir, saber que ve una època molt dura, però no perdre l'esperança i pensar que vindran uns temps millor. No ens podem creuar de braços i pensar que sol s'arreglarà", ha advertit Josep Massot.

Una vida dedicada a la història, la cultura i la llengua

Com a historiador, Josep Massot i Muntaner (Palma, 1941) ha publicat nombrosos estudis dedicats a historiar l'estat de la cultura i de la llengua catalana a les Illes Balears, especialment durant els anys de la República, de la Guerra Civil i de la postguerra, ha analitzat i divulgat la vida d'algunes de les seves personalitats més rellevants, ha estudiat alguns aspectes de la història recent de l'església catalana -especialment de Montserrat, d'on és monjo- i ha valorat l'actitud de la societat mallorquina respecte de la seva llengua i cultura.

En la vessant d'editor i promotor cultural, Massot està al capdavant des de fa 40 anys l'editorial Publicacions de l'Abadia de Montserrat, dirigeix la revista 'Serra d'Or' i ha fundat la Societat Catalana de Llengua i Literatura de l'Institut d'Estudis Catalans i la revista 'Randa', entre d'altres.

Massot ha estat el guardonat d'enguany amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes 2012, que atorga Òmnium Cultural a proposta de la seva junta Consultiva l'any 1969. El guardó s'atorga "a una persona que per la seva obra literària o científica, escrita en llengua catalana, i per la importància i exemplaritat de la seva tasca intel·lectual, hagi contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural dels Països Catalans.

Altres premiats en edicions passades han estat Salvador Espriu, Mercè Rodoreda, Joan Coromines, Pere Calders, Miquel Martí i Pol, Josep Benet, Avel·lí Artís Gener, Josep Palau i Fabre, Teresa Pàmies, Josep Maria Espinàs, Baltasar Porcel i Jaume Cabré, entre d'altres.