Ludmilla Lacueva: "tothom té una pulsió criminal"

Andorra la Vella

Ludmilla Lacueva és una de les poques veus femenines de la literatura contemporània andorrana. Domina tots els estils: l’assaig, la novel·la històrica, el relat curt i la novel·la negra, amb la què està triomfant fora de les nostres fronteres.

Lacueva, que s’endinsa en el món de les lletres per casualitat, explora a través de la literatura la part més fosca de l’espècie humana però també la història del país.

Les seves obres són essencialment un entreteniment i de fet no té cap pretensió de dedicar-se professionalment. Per ella, escriure és una passió i una diversió.

Ludmilla Lacueva neix el 28 de juliol de 1971 a Escaldes-Engordany. Els seus pares es dediquen al comerç i les vendes i a casa no hi ha tradició hotelera. Però aquest món l'atreu i l'apassiona. Tampoc hi ha tradició literària si bé el seu germà és un gran dibuixant de còmics i la mare, una gran narradora d'històries. A casa, a més, tothom és gran lector i aquesta aproximació a les lletres es viu de forma molt intensa.

També l'amor per l'esport i la natura. La família de la Ludmilla és molt activa, avançada a la seva època, i practiquen molts esports, des de l'esquí i fins al golf, passant per la natació o el tennis.

Quan toca marxar fora del país a estudiar, la Ludmilla tria Suïssa per cursar alt secretariat de direcció. Allà ja hi és el seu germà i aquesta és una etapa cabdal en la vida de Lacueva ja que li obre portes a molt diverses cultures i pren contacte amb el món de l'hoteleria, on acabarà estudiant a la prestigiosa escola de Lausana. Durant les pràctiques en un establiment de luxe dedicat a la salut pren contacte amb primeres figures mundials com la Yoko Ono, "una de les persones més educades que he conegut mai" afirma.

En finalitzar els estudis intenta continuar en aquest sector, rebent ofertes de prestigiosos hotels de París i Londres però les dificultats d'aconseguir els permisos de treball per un andorrà frenen la seva carrera hotelera i torna a Andorra on finalment acaba dedicant-se al secretariat d'alta direcció.

A Ludmilla Lacueva no li sap greu el gir dels esdeveniments perquè d'haver continuat al sector de l'hoteleria no s'hauria pogut dedicar a escriure.

Ampliar

El primer contacte amb el món de l'escriptura surt justament a Suïssa, on es dedica a escriure cartes a família i amics en les que relata les seves experiències.

Però el salt definitiu arriba a finals dels anys noranta quan comença a investigar la història dels i les pioneres de l'hoteleria andorrana i escriu un assaig que li val un accèssit al premi d'investigació històrica de la Nit Literària.

Aquest primer camí continua els anys següents en descobrir una figura que la captiva durant el procés d'investigació del primer treball: la del veguer francès Charles Romeu de qui recull documentació al llarg de set anys per acabar publicant la seva primera novel·la, "L'home de mirada clara", de caràcter històric.

La Ludmilla s'adona aleshores que no és suficient tenir passió i ser una gran lectora per escriure. I decideix formar-se a l'Ateneu de Barcelona fent cursos d'escriptura creativa.

Es qualifica com una "autodidacta" formada i arriba al món de la novel·la negra al llarg de la darrera dècada però no pas per casualitat.

Lacueva és des de petita una apassionada de les novel·les de misteri. Les seves primeres lectures van ser justament les d'una col·lecció de llibres d'una detectiu americana per passar, després, a clàssics del gènere com Agatha Christie, Wilkie Collins, Gaston Leroux o Raymond Chandler.

No és per tant una sorpresa que el 2018 aparegui la seva primera novel·la negra, "Mort sota zero", en la que ja dibuixa uns personatges cabdals en la seva obra com l'exbatlle Climent Masoliver o el comissari Cerni Llop.

"Tots tenim una pulsió criminal que contenim" explica, per justificar l'interès i la popularitat del gènere negre. La Ludmilla utilitza aquesta "pulsió" per manifestar la seva creativitat i explorar l'univers més creatiu. Assegura que Andorra, com tots els llocs petits de muntanya, es presta a ser escenari dels pitjors crims "perquè és als llocs petits on més colpeixen" i per aquesta raó creu que les seves novel·les tenen tan èxit.

La majoria dels compradors són dones i el cert és que, després de tres entregues, Lacueva ja prepara una quarta per la bona acollida que han tingut les anteriors, i especialment "Olor de difunt", la darrera, present en diferents fires i concursos de literatura negra.

Però Lacueva és realista: per ella escriure és una afició, un divertiment, i pretèn que el lector també s'ho passi bé amb les seves obres, que siguin distretes. "Per a drames ja tenim la vida quotidiana" explica. No ha pensat mai dedicar-se professionalment a la literatura tot i formar part d'un selecte club, el de les dones escriptores que triomfen.

Ampliar

I explorar altres gèneres? Ludmilla Lacueva confessa que escriu del què coneix. Té moltes notes al calaix i potser aviat recuperarà algunes d'elles per publicar una altra novel·la històrica i un relat infantil.

Mentrestant continuarà amb la seva particular tradició d'escriure un conte de Nadal que il·lustra Sergi Mas per regalar a amics i familiars com a felicitació nadalenca.

Ludmilla Lacueva ha estat la setena protagonista de la sèrie Amb Veu de Dona que arriba ja a la quarta edició gràcies al suport del Govern d'Andorra i al patrocini d'Andorra Telecom.